Benvingut Socias va morir el 4 de març de 1952 a la finca la Plana del Vendrell, de la qual només resta la casa pairal a l’avinguda del Tancat de la Plana, on va viure en companyia de la seva esposa Blanca Bonastre.
Juntament amb Pau Casals i Buenaventura Dini, Socias va estudiar les primeres lliçons de música amb Carles Casals, aleshores organista del Vendrell. Va formar part de l’Escolania de Montserrat (1887-1893), on destacà com a organista, i continuà els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1893-1896). El 1898 fou professor auxiliar de piano d’aquesta escola, juntament amb el seu mestre Joan Pellicer. El 1901, en col·laboració amb Pere Astort, posà en marxa l’establiment de música “El Arte Musical” al passeig de Gràcia de Barcelona. Finalment, el 1903 deixà la docència per compondre i preparar els seus concerts com a solista i acompanyant de piano.
El 1906 va actuar a París de la mà de Pau Casals. El 1908 realitzà el primers concerts al Palau de la Música Catalana. Un any després s’aventurà a fer una gira americana (1909-1910) que el portà a treballar amb destacats artistes, com ara el violoncel·lista Paulo Gruppe, les sopranos Margaret Rabold i Emma Thursby, el baríton Bogea Omiroff i els violinistes Franz Kneisel, Louis Bostelmann i Julius Röntgen, jr.
En tornar, va fer una gira per Anglaterra i Alemanya (1910-1913) actuant amb els violinistes André Mangeot i Tara Wallace. El 1919 el Conservatori del Liceu li creà la càtedra de piano, que exercí fins al 1935. El 1926 tornà a actuar a Anglaterra. Durant la Guerra Civil, el matrimoni s’exilià a Londres.
Com a compositor rebé els primers reconeixements amb la missa Santísima Trinidad (1896) i Misa en honor del apóstol Santiago (1897). Del mestre Socias s’han conservat gairebé un centenar d’obres de temàtica variada: peces religioses, sardanes, música de cambra i composicions musicals per acompanyar poemes d’autors com Apel·les Mestres, mossèn Jacint Verdaguer, mossèn Eudald Serra Buixó i Joan Ramon i Soler. El 1951 fou nomenat fill predilecte del Vendrell.
Entre 2018 i 2019 el seu fons documental fou cedit a la Generalitat de Catalunya i es troba dipositat a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Un cop inventariat, cal dir que s’han digitalitzat 323 targetes postals escrites al llarg de la seva vida amb personalitats i amistats d’arreu del món, ara visibles al Portal Arxius en línia.
