L’Associació Amics de l’Orgue del Vendrell ha publicat l’estudi Silvio Puggina i la restauració desconeguda de l’orgue del Vendrell de 1939. Aquesta obra l’hem escrita conjuntament Xavier Mercadé i jo mateixa. El treball dona a conèixer dades, fins ara no documentades, de la història de l’orgue barroc de l’església parroquial de Sant Salvador. En primer lloc, la restauració que va realitzar l’orguener italià Silvio Puggina Felisati (Este, Pàdua, 1882 – Esparreguera, 1950), una vegada finalitzada la Guerra Civil espanyola; en segon lloc, l’acte d’inauguració d’aquesta mateixa restauració, que tingué lloc el 12 de juny de 1941, en el transcurs de la qual el músic vendrellenc Benvingut Socias Mercadé va oferir un concert d’orgue.
El 1926 Puggina va fundar, juntament amb Joan Rogent Massó, la Fábrica de Órganos de Nuestra Señora de Montserrat a Collbató, la primera creada a Catalunya. Hem de recordar que Puggina i el seu ajudant, el fuster Enrico Rabagliati Pampuro (Gènova, 1898 – Barcelona, 1981) havien realitzat la restauració de l’orgue el 1929 a instàncies de Pau Casals.
Fins ara sabíem que Puggina havia arribat a Catalunya per construir l’orgue del reraltar del monestir de Montserrat el 1922. Gràcies a la correspondència que la seva vídua, la italiana Josefa Bigoni Valla, va mantenir amb Joan Tous, rector del Vendrell, i Pau Casals, entre 1950 i 1956, hem descobert que Puggina havia treballat a Itàlia a la fàbrica d’orgues de Cuvio (Varesse) i que abans d’anar a Collbató va treballar amb l’orguener Juan Dourte a Begoña (Bilbao). Aquesta documentació es troba al fons Pau Casals, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya El 1937 Puggina començà a tenir problemes de salut que l’obligaren a reduir la seva activitat laboral fins que el 1942 se’n va anar de Collbató per viure a Esparreguera. El matrimoni va passar moltes penúries econòmiques fins al punt que, per fer front al sepeli, la seva vídua va rebre l’ajut econòmic dels amics del seu espòs, entre els quals hi havia Pau Casals, que es va fer càrrec de la làpida.
Si bé no hem pogut determinar quina intervenció va fer, l’estudi contribueix a aportar noves dades a la història de l’orgue vendrellenc, a l’espera que algun dia apareguin altres documents que ens permetin conèixer els treballs de Puggina.
