Francesc Macià va iniciar el diumenge 10 de maig de 1931 el seu primer viatge oficial com a president de la Generalitat de Catalunya per les terres lleidatanes, tarragonines i barcelonines. Des de les seves propietats de Vallmanya (Segrià), Macià va iniciar una ruta que el va portar a les Borges Blanques, Vinaixa, Vimbodí, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Valls, Alcover, la Selva del Camp, Reus i Tarragona. A les 9 del vespre emprengué el camí de retorn a Barcelona. A Altafulla i Torredembarra no hi va poder parar, perquè era tard, però sí que ho va fer al Vendrell. Les mostres de suport es van succeir a mesura que va passar per Calafell, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Vallcarca, Castelldefels, Gavà, Viladecans i Cornellà de Llobregat. Finalment, va arribar a Barcelona a la mitjanit. En definitiva, va ser una jornada triomfal, en la qual la gent el va rebre amb banderes i flors i ovacions com a mostra d’adhesió i agraïment.
Pel que fa a l’estada al Vendrell, tothom esperava rebre’l a la plaça Vella, on s’aplegà una gran gentada procedent fins i tot de poblacions veïnes. Macià i la seva comitiva arribaren a 2/4 de 10 del vespre. Va adreçar unes paraules al públic des del balcó de l’Ajuntament. Quan sortia de la vila, va passar per davant de la seu social de l’Agrupació Catalanista Republicana, adherida a l’Estat Català, els socis de la qual van fer aturar la comitiva al carrer del Dr. Robert.
Abans d’aquesta visita apressada, Macià ja havia estat al Vendrell en diverses ocasions com a diputat a Corts per les Borges Blanques, pel partit Esquerra Catalana. El 3 de setembre de 1910 va donar suport a Jaume Carner en un míting a la plaça Nova. El 4 de setembre Carner guanyà les eleccions. Dies després, el 13 de setembre, el Centre Catalanista nomenà Macià soci d’honor per la seva col·laboració desinteressada en la campanya electoral.
El 29 de desembre de 1918, va assistir a un banquet al saló del Tívoli en el qual també foren presents nombroses autoritats, com ara els diputats a Corts Marcel·lí Domingo i Lluís Figueroa i el president de la Diputació de Tarragona, Pere Lloret. D’altra banda, el 25 de febrer de 1923, al saló del Centre Industrial participà en el míting “pro Estat Català” organitzat per l’Agrupació Nacionalista Democràtica del Vendrell. La nit del 13 d’agost de 1931, quan Macià va fer una parada al seu pas per l’estació de Sant Vicenç de Calders de camí a Madrid per lliurar l’Estatut de Catalunya al govern espanyol, unes cinc-centes persones novament el van aclamar.
El 1932, Macià vingué en tres ocasions. El 29 de juny va passar pel Vendrell en un viatge a Reus; però no va poder aturar-se. L’1 de novembre, fou convidat al Centre Republicà i, des del balcó, dirigí unes paraules al públic, tot anunciant que tenia la intenció de tornar al Vendrell el 10 de novembre per participar en un míting d’Esquerra Republicana de Catalunya al saló del Tívoli.
La mort de Macià el 25 de desembre de 1933 fou molt sentida arreu del país. El 3 de gener de 1934, l’Ajuntament del Vendrell va acordar dedicar a Francesc Macià la plaça aleshores recentment oberta entre els carrers del Carreró –actual carrer del Dr. García– i el dels Trulls per perpetuar la seva memòria.
