Fa vuit anys vaig publicar l’article “Paritat a les alcaldies de la comarca”. Al llarg dels anys, la situació ha anat canviant: des de la primera alcaldessa de la comarca, la companya Mònica Miquel, a Cubelles, ha anat augmentant el nombre d’alcaldesses fins a la situació actual, en què amb la primera alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, tenim ja el 100% dels ajuntaments de la comarca dirigits per una dona.
Es podrà argumentar que no és un panorama paritari, ni equitatiu, i de fet, si posem la vista només en els darrers anys, potser no ho és, però si obrim el focus de visió i analitzem tots els anys i segles en què els ajuntaments han estat en mans exclusivament masculines, el fet que ara ho estiguin en mans femenines no és més que una restitució minúscula de la injustícia històrica.
La situació actual de la nostra societat, de la nostra comarca, és molt diferent de la de fa vuit anys, tant socialment, amb la crisi-estafa i les seves repercussions, com nacionalment, amb el procés i les seves conseqüències, com des del feminisme, amb l’auge i l’èxit dels darrers 8 de març, les vagues, manifestacions i reivindicacions, com amb l’augment de postures masclistes en l’àmbit polític.
Tot plegat fa que la lluita feminista sigui molt necessària, arreu, en tots els àmbits, i evidentment també des de dins les institucions, i per tant, torno a incidir en què cal veure si aquest fet es tradueix en una major intensitat en la política de gènere de cada ajuntament. Les dones, per una qüestió d’empatia, per pertànyer a la meitat més maltractada socialment en tots els aspectes, hauríem de tenir una major sensibilitat per aquesta problemàtica; per tant, quan tenim el poder que tant ens consta d’obtenir, haurien d’implementar polítiques que afavoreixin l’equitat.
Aquesta és, un cop més, una oportunitat local i comarcal que no es pot malbaratar.
Neus Benavent i Vallès
Casal de Dones “Tomasa Cuevas Gutiérrez”
Vilanova i la Geltrú
