L’article sobre el Foix publicat la passada setmana s’apropava més al somni del que voldríem que fos el riu, que a la realitat del riu que patim.
El Foix té dues parts diferenciades: l’abans i el després de l’estació depuradora de Vilafranca, on aboquen aigües fecals 13 municipis. Abocaments que no responen a cap lògica ecològica.
Santa Margarida i els Monjos té dues estacions depuradores parades i transformades en centres de bombeig que envien les aigües fecals a la depuradora vilafranquina. A la Múnia es va fer una depuradora ecològica, actualment tancada i substituïda per una estació de bombeig. Dos exemples que conviden a reflexions de caire administratiu i ecològic. Qui és el responsable directe d’aquests canvis de planificació i dels malbarataments econòmics que suposen? És aquest el model centralitzat de depuració millor pel territori?
La situació del Foix passada la depuradora és vergonyós. Les pudors són permanents. L’escuma com a mostra de la falta de salubritat de l’aigua és ben visible. Els Monjos és el primer poble que rep el brou grisenc i insalubre. El segon, la Ràpita. I tot es recull al pantà de Castellet on els insectes impossibiliten una passejada tranquil·la i on les algues verdoses són una de les mostres de la malaltia de l’aigua, que infecta de salmonel·losis les pobres carpes.
I els alcaldes i alcaldesses han passat unes eleccions incapaços d’anomenar cap pla per salvar el Foix, ni debatre cap projecte de depuració. Serà perquè un alcalde/essa té eleccions cada quatre anys i el temps per veure la recuperació del Foix és molt més llarg? O és per ignorància?
Josep Arasa i Ferrer
Santa Margarida i els Monjos
