Si t’has cregut el discurs aquest que la venda del celler de Sant Cugat et reportarà algun benefici per a tu o pel conjunt de la cooperativa, que amb tant interès fan córrer el president, la junta i els seus “palmeros”, sento dir-te que t’han ben enredat.
Pot semblar una broma, però ara volen malbaratar i dispersar el patrimoni que amb tant d’esforç els nostres pares i avis a la dècada dels seixanta van reunir, i encara avui en gaudim. I quan saps el valor de l’oferta t’adones encara més de l’enganyifa, ja que ens volen fer vendre un tros de la nostra ànima per un miserable cèntim d’euro per quilograu collit. Sí, ho has llegit bé, un (1) cèntim d’euro. I el més estrambòtic: un cop venut el celler, com no els caben els raïms, cal ampliar els altres. De bojos!
Recorda com va anar la compra de la cooperativa de Vilafranca. Els mateixos que ens volen fer desprendre d’aquesta part de patrimoni fa quatre dies ens deien que comprar-la era la nostra supervivència. I avui encara paguem el deute que serà la nostra tomba. I ara ens diuen el mateix. Una altra oportunitat. Ens volen tornar a enredar. Perquè ni aleshores ens feia cap falta el Celler de Vilafranca, ni ara ens sobra el de Sant Cugat. Ja vam fer els deures i vam vendre el celler que teníem aturat.
Si aquests cracs de la junta tenen ganes de remenar diners, poden apujar el preu de les ampolles de vi i cava, que el producte s’ho val i el soci s’ho mereix. I que no ens toquin el nostre patrimoni. El temps dirà com acaba aquest tripijoc.
Ricard Ferré Ferré
soci de Covides
