Em dic Mireia López Alonso, tinc 26 anys i estic a punt de donar a llum un infant a casa. Per fer-ho he contractat els serveis privats de dues llevadores atès que la sanitat pública, com bé deuen saber, no contempla el part a casa com una opció, a diferència d’altres països. Després dels fets d’Oviedo, les declaracions de la ministra de Sanitat i tot l’enrenou que està tenint a les xarxes socials, vaig pensar que tal vegada tindria interès la història d’un naixement a casa.
Què m’ha motivat a prendre aquesta decisió malgrat haver-ho de pagar, com es fa, qui ho duu a terme, etc.?
Quan una mare decideix sortir del sistema per infantar, ho fa per ella i pel seu nadó. Cap dona emprendria un procés que posés en risc la vida del seu fill. Per aquest motiu, no només m’uneixo a la campanya de @mipartomybirth, sinó que creo el hashtag #mipartosunacimiento, perquè parir a casa potser està de moda, però no és una moda, és una alternativa, i tant de bo algun dia sigui l’opció més contemplada per totes, per tots, incloent-hi aquest sistema, ja que és l’opció més segura en parts de baix risc (la gran majoria), segons l’OMS.
Fora tabús, fora mites i fora falses creences.
Mireia López Alonso
Gelida
