Les revelacions de “Público”

El diari digital Público ha fet aquesta setmana unes revelacions esfereïdores que, en cas de ser certes, i de moment cap veu oficial les ha desmentit, donen la idea de fins on és capaç d’arribar l’Estat, si encara no se n’havia adonat algú, per impedir la independència de Catalunya. Ja no és tan sols que l’imam de Ripoll, el cervell dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona, que es van endur la vida de tretze persones, fos confident dels serveis secrets espanyols i de la Guàrdia Civil des de feia anys. Segons Público, el CNI va estar escoltant les converses que tenien els terroristes mitjançant els seus telèfons mòbils fins tan sols cinc dies abans dels atemptats, de manera que és fàcil deduir que tenien ple coneixement del que estaven tramant. I un atac com el que planificaven no es prepara en dos dies.

És possible que un estat democràtic, en ple segle XXI, es pugui permetre si més no consentir-ho? Cal tenir present el context en què l’atemptat va passar. A ple estiu, amb una Barcelona plena de turistes estrangers, i en el moment de màxima tensió entre la Generalitat, la societat civil catalana i l’Estat, per l’anunciada convocatòria del referèndum per la independència de Catalunya, previst per a l’1 d’octubre. Per aquelles dates, l’Estat va fer mans i mànigues per impedir-lo. Setge a impremtes, escorcoll de seus de partits polítics sense ni tan sols ordre judicial, també a la seu d’Economia de la Generalitat. Fins i tot va deixar un furgó ple d’armes amb la porta oberta enmig de la megaconcentració davant d’Economia; per no dir les càrregues policials contra la població que volia votar l’1-O… i tot el que segueix.

A més a més, després dels atemptats, l’Estat preveia sotmetre a estat de setge Catalunya, amb ocupació militar i tot, amb l’argument de perseguir els terroristes i acabar amb la cèdula, però Trapero va dir que no feia falta la col·laboració de l’Estat per atrapar-los, i de fet en una setmana els Mossos van demostrar que es poden homologar amb qualsevol cos policial d’una democràcia moderna. Això no li han perdonat i ara haurà de respondre davant de l’Audiència pels mateixos delictes ficticis de rebel·lió i sedició. És igual que hagi revelat que tenia un pla per arrestar Puigdemont el 27-O, data de proclamació de la República catalana, si el jutge li ho demanava. La venjança de l’Estat és implacable.