El primer dia de l’any va entrar en vigor el permís de paternitat retribuït de quatre setmanes, el doble de les dues que hi havia estipulades fins ara. Ens n’hem de felicitar. Ha costat, perquè es va aprovar en un ja llunyà 2009 de la mà de Zapatero, però la crisi que ha deixat l’Estat sense misses per a segons què havia fet que els successius governs espanyols no haguessin trobat el moment d’aplicar el que ja era de llei. Mai és tard.
Ara bé, si l’ampliació del permís no s’acompanya d’un paquet de mesures socials que vagin en la mateixa direcció, aquestes dues setmanes no passaran de ser una operació cosmètica sense cap efecte real sobre el que realment importa: assolir una veritable conciliació laboral i familiar que permeti elevar les raquítiques taxes de fecunditat que tenim.
Segons l’Idescat, amb dades de 2015, les dones a Catalunya tenen una mitjana d’1,39 fills; no gaire més que a Espanya, que al 2014 estaven en 1,27, i baixant. Els països anomenats desenvolupats que s’acosten a una xifra òptima són França (1,99) i els nòrdics: Suècia (1,89), Noruega (1,78), Finlàndia (1,75). Cal tenir present que per sota de 2 es perd població, fins a 1,7 es pot anar trampejant i per sota d’1,3 l’única manera de compensar-ho (penseu, si voleu, en qui pagarà les pensions d’una població cada cop més envellida) és amb fortes dosis d’immigració i de manera sostinguda.
Més enllà de la retòrica, Espanya mai ha cregut necessari recolzar la natalitat. Mai ho ha tingut com una prioritat. I una senzilla comparativa fa evident que on neixen més infants és als països en què l’Estat es corresponsabilitza amb els costos de tenir fills i amb la seva cura. Això en què es tradueix? En una major equiparació dels permisos de paternitat i de maternitat; en allargar els de les exigües setze setmanes de la dona; en facilitar l’accés subvencionat a les llars d’infants; en donar major protecció laboral a les mares treballadores; en assolir una igualtat de gènere que afavoreixi la conciliació familiar i laboral (en aquest sentit, la Iniciativa per la Reforma Horària és força interessant). En canvi, què tenim? Poca feina per a joves i precària, fet que retarda la formació de la família i condiciona el moment de ser pares i el nombre de fills.
