Hem gastat quantitats ingents de diners per adaptar trens, hem invertit temps i enginy per redactar lleis, hem treballat durant anys per construir infraestructures ferroviàries accessibles a tothom. Però quan fallen els ascensors, tot el que hem fet no serveix per a res, perquè l’accés als trens és una missió impossible per a molta gent.
La manca d’accés al transport és una pèrdua de drets fonamentals perquè tots hem de tenir els mateixos drets a anar en transport públic. Des de Xarxa Vendrellenca vam veure amb perplexitat com els ascensors de l’estació de Rodalies fallaven i quedaven parats durant setmanes.
Els drets de la gent a tenir accés al transport estan fonamentats en la Llei 13/2014 de 30 d’octubre d’accessibilitat, en el seu article 19. I el Codi de Consum de Catalunya, als articles 111-2, defineix els col·lectius especialment protegits (infants, adolescents, persones grans, malaltes, amb discapacitats i qualsevol altre col·lectiu en situació d’inferioritat o indefensió especial), i a l’article 121-3 estableix que “els drets de les persones consumidores que afectin col·lectius especialment protegits gaudeixen d’una atenció especial i preferent per part dels poders públics…”. Tot i això, el problema dels col·lectius protegits és que no hi ha cap protocol que garanteixi l’accés al transport de Rodalies. Alguns exemples: un ascensor de l’estació de Sant Vicenç de Calders va estar 24 dies aturats l’any 2017; 24 dies va estar parat entre 2016 i 2017 el de l’estació de Vilafranca; 18 dies de 2015, l’ascensor de l’estació del Vendrell; 20 dies entre 2016 i 2017, el de l’estació de Calafell; o 26 dies de l’any 2018 va estar parat l’ascensor de l’estació de Cunit.
La Xarxa Vendrellenca ens vam dirigir als representants del poble, la Comissió de Territori del Parlament, per informar d’aquesta situació i proposar que treballin en una solució conjunta per a tot Catalunya, donat que aquest problema és global.
Antonio Garcia Leal, portaveu de la Xarxa Vendrellenca
El Vendrell
