La lletra gran del diari, els titulars, assenyalava en un mateix dia dues qüestions importants: “Els rics moren a casa i els pobres en residències” i “El fracàs escolar s’agreuja als districtes més pobres”. Són dos enunciats que fan referència als dos extrems de la vida: la infantesa en l’etapa de formació i la manera d’arribar als darrers dies, la mort. Amb un evident condicionant: els recursos econòmics, la mostra de la desigualtat social. En cap cas es posa en evidència la feina dels mestres, ni la dels cuidadors de les llars d’avis. Llars d’infants, llars d’avis, una vegada més l’inici i el final. El problema és escrit amb lletra gran. També ho hauria de ser el camí cap a la solució, la redistribució de la riquesa, l’eficàcia dels impostos, la certesa de la solidaritat.
Que el fracaso escolar está vinculado al nivel de renta es cosa evidente pero entre nosotros lo está también al proceso de inmersión linguística al que se somete a los niños castellanohablantes.