A l’època medieval els barbers eren els professionals de la cirurgia menor, que feien sagnies amb l’aplicació de sangoneres i extraccions dentàries. Els cirurgians eren els professionals que practicaven la cirurgia major. Uns i altres formaven confraria i el 1408 existí la de Barcelona. El 1869 fou prohibit als barbers de continuar exercint la cirurgia menor. Al segle XIV, a la Corona d’Aragó hi hagué cirurgians formats “científicament” que havien estudiat la part teòrica, mentre que a la pràctica es valien de l’ensenyament privat, posant-se durant cinc anys al servei –com a barbers– d’un cirurgià gran, mitjançant els típics contractes d’aprenentatge. Acabada la pràctica, eren examinats pel gremi de cirurgians. El de Barcelona fou fundat l’any 1400.
A Vilafranca molts barbers primer van ser també cirurgians, a causa d’aquests contractes d’aprenentatge que signaven. El barber i cirurgià vilafranquí Berenguer Plana l’any 1392 acull al seu servei Antoni Molins, barber de Mallorca. L’any 1399 ell mateix acull Lluís Llopis, fill del sastre de València Gosalbo Llopis. El contracte al seu servei va durar deu anys. Berenguer tenia la seva “barberia” al carrer de Santa Maria.
El barber Francesc Roig de Vilafranca, a l’hora de signar capítols matrimonials amb Isabel (1493), filla del cirurgià Antoni Vives, inclou una clàusula que diu que “la botiga de fer barbers” la tinguin a mitges el sogre i Francesc, i a parts iguals: “els guanys que facin tant de les barbes com de cirurgià”… La seva “barberia” era al carrer Puigmoltó.
Un dels barbers/cirurgians de Vilafranca fou Joan Rufet (el que va donar nom al carrer Misser Rufet). Va ser batlle de la vila durant alguns anys de la Guerra Civil del segle XV, que va durar deu anys (1462-1472), contra el rei Joan II. Era fill del cirurgià també de nom Joan Rufet. Un germà seu, en Lluís Rufet, també va ser barber. La “barberia” era situada al carrer de la Cort i va passar de pares a fills fins a mitjans segle XVI. El vas o carner/túmul dels Rufet, del cementiri, estava situat davant del campanar de l’església de Santa Maria.
Una altra de les famílies de barbers/cirurgians de Vilafranca foren els Vives, des de l’any 1404. La vídua del cirurgià Ramon Vives, Eulàlia Blancafort, es va casar posteriorment amb l’anomenat Joan Rufet el 1464. El barber i també cirurgià Pere Morell tenia la botiga al carrer de la Cort, igual que els Rufet. El fill, de nom Joan Morell, es va casar amb Joana Rufet, filla del barber Joan Rufet.
