Sucs de la terra

En aquest context, no té res d’estrany que la seva fira de tardor, que organitza l’Ajuntament de Font-rubí i que enguany arriba a la tercera edició, estigui principalment orientada a la promoció del vi i de l’oli locals. I vet aquí el nom que li han donat –Vinòleum– d’ençà de la transformació que va fer l’antiga Festa del Most, que ara hi ha quedat integrada.

Vinòleum tindrà lloc aquest cap de setmana pels carrers més cèntrics de Guardiola de Font-rubí, dissabte en horari de 5 de la tarda fins al punt de la mitjanit i diumenge tot el dia, de 2/4 de 10 del matí a les 9 del vespre. S’hi podrà trobar una cinquantena de parades sota carpes, amb la presència de nou cellers i caves del municipi, productors d’oli, artesans de la localitat, un mostrari d’oficis antics (picapedrer, vidrier, fuster, ceramista i espardenyer), restaurants, elaboradors de productes gastronòmics, etc., tot al llarg d’un circuit que estarà amenitzat a estones per un grup d’animació, i que es complementarà amb una gran quantitat d’actes de tota mena. A més, en una de les carpes dels artesans de Font-rubí, cadascun d’ells farà una figura, la venda de la qual anirà íntegrament destinada a la Marató de TV3.

El regidor de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament, Fèlix Tutusaus, explica que el Vinòleum és una bona ocasió per conèixer de primera mà i tastar els productes del municipi. Si bé es fa difícil saber quanta gent hi desfila, com a referència hi ha les prop de 2.500 copes de vi/cava que es van vendre l’any passat, amb la possibilitat que hi hagi persones que repetissin els dos dies, infants i altres persones que no prenguessin cap consumició. És una fira amb vocació d’atreure persones de tota la comarca i fins i tot de l’Anoia, que hi és a tocar, però sense perdre la seva essència, és a dir, la promoció del vi, de l’oli i de Font-rubí en general.

La fira començarà dissabte a la tarda amb una xerrada d’obertura del Vinòleum davant la porta de l’Ajuntament a càrrec del meteoròleg de TV3 Francesc Mauri, que agafa el relleu de la que l’any passat va fer Tomàs Molina, i que també estarà encarada a parlar del canvi climàtic i la seva afectació en el nostre entorn natural més immediat.

En obrir la fira, es faran també tallers infantils, hi haurà jocs gegants i un recorregut amb ponis pel poble; al vespre s’han programat dos concerts davant l’Espai Jove La Barraca; i també es faran dos tastos relacionats amb el món del vi: una cata vertical de xarel·los, a càrrec del Celler Montpicolis; i un tast de vins del món, de la mà de Laura Masramon.

Una de les característiques de la fira és que les múltiples activitats que s’hi preveuen, des de tallers fins a tastos, passant per concerts i pels jocs gegants. Són gratuïtes. Només hi ha tres excepcions: l’esmentat tast de vins del món de dissabte al vespre (que té un preu de vint euros); un maridatge de vins del municipi i formatges a càrrec de Xerigots (al preu de deu euros), en tots dos casos amb inscripcions a [email protected]; i l’esmorzar del veremador/a de diumenge al matí, davant de Cal Rubió. A la mateixa adreça de correu electrònic cal apuntar-se també, malgrat ser de franc, per assistir al tast de xarel·los de dissabte i a set activitats més que complementen la fira i que es faran diumenge: un taller de cuina a càrrec de Berta Rodríguez; un tast de vins de criança en bocois de castanyer; un tast d’olives a càrrec de Jordi Oyonarte; un taller de sabó, de la mà de Laura Casas, veïna del municipi; un tast de vins fets amb la varietat sumoll, del celler Mont-rubí, de l’Avellà; un taller de còctels elaborats amb la base del vi, a càrrec de Mònica Rabal, veïna del municipi; i un taller familiar de tinta i vi, de la mà de Marta Arañó.

Altres activitats incloses dins el Vinòlem són una demostració de llaurada amb tracció animal, al camp del costat de Cal Bartomeu; una trepitjada de raïm davant la Casa de la Vila i tast del most; i una exhibició de balls populars, amb l’acompanyament dels Vinardells i Els Berenguers. Vinòleum és, en definitiva, una fira pensada perquè tothom, grans i petits, hi puguin trobar el seu racó i passar una bona estona.

Un dels actes que cada any es repeteix pel Vinòleum –i ja en van tres– i que té molt bona acollida és la sessió de maridatge entre una selecció de formatges Xerigots i una de vins de la zona que són presents a la fira. Serà pràcticament un dels actes que tancarà la fira, ja que es farà diumenge a la tarda, a 2/4 de 7, a la plaça Anselm Clavé, i l’assistència té un preu de 10 euros. Per assistir-hi, cal reserva prèvia.

El responsable de la botiga Xerigots de Vilafranca, Víctor Cornejo, explica, sense desvelar quins seran els formatges que hi portarà, que en seran cinc de nacionals i d’internacionals, artesanals i de renom, que mariden amb tota mena de vins: un de tou, un de pell rentada, un de blau i dos de secs. Uns formatges versàtils, afinats per Xerigots.

El fet que tant els vins blancs, com els negres, com els escumosos de la zona siguin de qualitat alta, fa que la combinació amb els formatges sigui molt atractiva i cada any atregui força públic que hi està interessat. A més, aquesta mena d’activitats se solen celebrar en locals tancats, mentre que a Guardiola de Font-rubí s’hi fa a l’aire lliure, la qual cosa afavoreix que hi hagi un ambient molt amè i que sigui molt participatiu.

Pere Lluch, productor de vi i d’oli de Font-rubí

La tradició de fer vins i caves a Font-rubí ve de molt lluny.

Antigament tothom es feia el vi a casa. S’ha deixat de fer per una certa legislació i perquè era més rendible vendre’l a cellers compradors. I ara el pagès elabora poquíssim a casa. N’hi ha alguns, tot gent jove, que té el cuc de fer vins molt específics, perquè els ve de família, perquè han estudiat enologia a Espiells i els tempta de fer el seu propi vi, amb elaboracions modernes, amb poca quantitat.

Quines són les varietats pròpies del municipi?

Les autòctones (macabeu, xarel·lo i parellada), però també se n’han plantat moltes altres perquè el mercat ho demana: chardonay, sauvignon blanc, muscat, una mica de subirat parent.

I en negres?

Fa anys hi va haver un gran boom, però han fet una davallada molt important. El que s’ha plantat i té sortida és el pinot noir, perquè és admès per fer rosats i també pel vi base cava. A més, hi ha el cabernet, el merlot, l’ull de llebre, el syrah i ha tornat a recuperar-se el sumoll negre, que fa trenta anys es criminalitzava, semblava que no tingués prou qualitat, i des de fa set o vuit anys una colla d’enòlegs hi han donat una sortida i ha agafat una bona buferada.

El Vinòleum és una fira de vi, però també d’oli. És terra d’oliverars, Font-rubí?

S’hi fa oli des de molt antic, hi havia hagut quatre o cinc molins, i també n’hi havia al Baix Penedès. Ara a la comarca en queden dos, que són aquí a Font-rubí, i també n’hi ha dos a Piera.

Hi ha moltes varietats d’oliva?

Aquí tenim l’arbequina. El 80 o 90% ho és. Després hi ha la menya, la joanenca, l’arboçana, la blanqueta… moltes. Hi ha gent que ha vingut de fora de Catalunya, com Andalusia, i ha plantat quatre arbres a la seva parcel·la i hi trobes altres varietats.

Quina és la salut de l’oli d’oliva?

No és un conreu que rendeixi bé i és una mica testimonial. Anys enrere hi havia oliveres pels voltants de totes les vinyes, però se n’ha anat tot enlaire. Hi ha pocs camps, alguna plantació emparrada per fer recol·lecció a màquina, però necessiten l’ajut de l’aigua per regar, i no tenim aigua.

Doncs sembla que la tendència sigui que tingui
menys aigua.

Si no fos per això, el rendiment per hectàrea seria com el de la vinya, que arrela molt més fondo. L’olivera és un arbre més superficial i nota molt més els canvis meteorològics forts.

Com veus que hi hagi tant de monocultiu de la vinya?

Som molt agosarats, jugant-nos-ho tot a una carta. Tota la Mediterrània és molt bona, per les olives. La qualitat és excel·lent, però ha quedat molt minvada en producció. Té un hàndicap: collir és molt lent, costós, no es poden collir mil quilos en un dia, en colliràs cent, i això encareix el producte. Però l’olivera és un arbre molt agraït: zones ermotades de fa vint anys, les cuides una mica i en dos anys tens oliva.

Tota l’olivera que es cultiva és per fer oli?

Si algú fa oliva és per menjar a casa. Per anar bé l’oliva ha de ser una mica més grosseta, però falta aigua perquè agafi volum.

La verema s’ha mecanitzat molt i també s’ha avançat força. La collita de l’oliva també ha sofert canvis, els últims anys?

Quaranta anys enrere es collia pel Pont de la Puríssima i per vacances de Nadal anàvem nit i dia al molí, tot el desembre i gener. Ara és residual, si per Nadal algú et porta una oliva. S’ha avançat dos mesos. Jo el 15 d’octubre cullo i molc.

Tot alhora?

Abans el pagès tenia uns costums: collia, quan arribava al vespre a casa ventava l’oliva [en treia les fulles i els brots] i deixava les olives apilades, amuntegades, i fermentaven, es florien. No hi havia el costum de moldre el mateix dia. S’anava a moldre al cap d’un temps. Ara es cull i es mol el mateix dia i hi guanyes amb una qualitat excel·lent: es fan olis més afruitats i amb menys acidesa. L’oli que es feia abans, avui estaria prohibit: l’oli més bo d’abans seria el més dolent d’avui, que és un producte verge.

Per què es feia d’aquesta manera, doncs?

L’oliva té més aigua que oli, i en assecar-se es perdia aigua. Llavors no es pagaven tants quilos de moldre al molí. Un altre avantatge és que abans, amb dues gotes d’oli amanies, i si era dolent, no ho notaves. Ara, si és bo, fas quatre tombs.

Més canvis?

Ara molta gent ve al molí amb 300 quilos d’olives per moldre, i al cap de tres o quatre hores ja s’emporten l’oli. Pel consum propi.

Al supermercat, es venen ampolles a 3 euros/quilo.

Està molt infravalorat. Realment, quant d’oli es gasta, en una cuina? És car? Hi ha gent que amb cinc litres passen un mes. Estalvia amb el producte que gastis més! A més, comprant molt bon oli, t’estàs donant un aliment molt bo, vital per a la salut.