L’Ajuntament de Calafell es veurà obligat a pagar més d’un milió i mig d’euros per una sentència judicial de fa dos anys. La necessitat d’encabir aquest import en el pressupost municipal d’aquest 2017 és la causant que els comptes, que ja estaven pràcticament tancats, no s’hagin pogut portar al ple municipal.
Per mitigar l’impacte d’aquesta sentència, l’actual equip de govern intenta arribar a un acord amb els demandants, la societat Svaina, per fer el pagament en tres anualitats. S’hauran de pagar 1.111.378,96 euros de principal, més 233.389,38 euros d’IVA, així com els interessos generats, que es calcularan en el moment d’executar la resolució, però que no baixaran de 200.000 euros més.
La sentència tanca un contenciós urbanístic sobre un terreny de Segur, a l’avinguda d’Espanya, on havia existit una plaça de toros construïda en el boom turístic dels anys 60 i abandonada i en ruïnes de fa dècades. Són uns 6.000 m2 situats a l’interior de l’illa delimitada per l’avinguda d’Espanya i els carrers Brasil, Pinar i Sant Rafael.
El conflicte té el seu origen en el pla general d’urbanisme de 1989, que va qualificar el terreny d’equipament, sense especificar si era públic o privat, quan la propietat era privada. Ja abans de l’aprovació del POUM de 2011, els propietaris van demandar a l’Ajuntament per entendre que la qualificació confosa de la finca no els permetia fer-hi un equipament privat (la seva intenció era fer-hi una residència geriàtrica). I mai s’ha arribat a un acord per compensar-ho amb edificabilitat o alguna altra fórmula. Ara, la decisió judicial és considerar la finca com un terreny per a equipaments públics i decretar una expropiació de facto, amb la corresponent indemnització als propietaris.
L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, ha manifestat que “estem davant d’un serrell urbanístic que es venia arrossegant des de feia prop de tres dècades i que cap dels consistoris que han passat ha aconseguit tancar. No obstant això, ha afegit que “no és gens correcte que l’anterior govern municipal ignorés la sentència i deixés el pagament de la indemnització com a herència per l’actual govern. És molt fàcil quadrar els números i passar per bon gestor, a qui fins i tot li sobren els diners, si encolomes aquesta mena de morts als que venen després”.
