Fa unes setmanes vaig assistir a un sopar amb col·legues de professió. Entre plat i plat, durant la conversa, va aparèixer la darrera troballa científica del moment, aquella que constata que les dones, després d’haver tingut una criatura, perden matèria gris en determinades zones, relacionades amb la cognició social. La conversa va ser breu perquè ningú havia llegit els resultats de la investigació i perquè l’efecte del menjar i els efluvis del vi no permetien grans reflexions. Només ens vam quedar amb un titular: La mare perd matèria gris quan dóna a llum per crear un major vincle amb el nadó.
El biaix negatiu és el primer que apareix en sentir la notícia, però un cop has anat a la font de la investigació (el podreu trobar al web de la UAB) i s’analitzen globalment els resultats, veus que perdre matèria gris no fa que les mares perdin capacitat cognitiva sinó que aconsegueixen ser molt més àgils, ràpides i intuïtives per respondre a les necessitats del seu nadó, i d’això jo en dic ser més intel·ligent. L’error o el biaix en la interpretació és que tendim a sobrevalorar el paper de la matèria gris i ens oblidem de la importància de la matèria blanca i la mielina, els veritables motors de l’aprenentatge humà. Quan naixem el nostre cervell és metafòricament una esponja formada només per substància blanca, per fibres nervioses. A mesura que anem creixent es van formant els cossos cel·lulars, la matèria gris, al còrtex, on s’emmagatzema la informació, però les encarregades de relacionar, interconnectar i optimitzar la informació és sempre la matèria blanca.
El procés de criança d’una criatura no és l’únic moment de la vida en què hi ha un procés de “poda neuronal” de substància grisa. Durant l’adolescència es produeix també aquest efecte a causa de la irrupció de les hormones esteroides sexuals en els joves i, com passa amb les mares primerenques, durant l’aparició de les hormones es produeix un procés de refinament dels circuits cerebrals crític per garantir una salut cognitiva i de desenvolupament emotiu i social. En el cas de les mares: d’especialització en la tasca.
Un cop més, la ciència dóna la raó a la Teoria de la Ment.
