L’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària) ha organitzat dimecres a l’edifici de l’Enològica de Vilafranca una jornada tècnica sobre el rec com a millor estratègia per adaptar els cultius al canvi climàtic, amb la presència d’una quarantena de persones. Amb aquesta jornada, l’IRTA vol avançar-se a un futur, que ja és present: el dels increments de temperatura i descens de pluviometria, les sequeres, l’estrès hídric i l’adaptació dels cultius al nou context.
El coordinador de vitivinicultura de l’IRTA, Robert Savé, arriba a dues conclusions: “el coneixement és bàsic i cal diversificació”. En aquest segon aspecte, no creu que calgui arrencar vinyes, però sí analitzar en quines terres el cep no és prou productiu i cercar un altre vegetal que s’hi pugui adaptar. Altrament, vaticina que s’acabarà reforestant, i cremant. A més, una possible plaga (com la de la fil·loxera) com a conseqüència del canvi climàtic seria menys letal amb major diversificació de cultius. També s’hi va concloure que les solucions són múltiples i complementàries, però que només des del coneixement del clima, la planta, les condicions de la terra i la tecnificació es pot fer de manera més encertada.
Al llarg de la jornada, David Comino, de l’Agència Catalana de l’Aigua, va dir que al Penedès no hi ha uns al·luvials prou potents com per permetre fer extraccions del subsòl de manera sostinguda, i per exemple a l’aqüífer que va de la serra de Bonastre a Sant Jaume, cada cop cal anar més avall per treure aigua. Una proposta que va efectuar Comino va ser valorar aprofitar l’aigua –ara hipercontaminada– de l’embassament de Foix, que com a conseqüència de la sedimentació, ha passat de tenir 25 metres de fondària a tan sols deu.
Felicidad Herralde, investigadora de l’IRTA, va explicar que segons els càlculs efectuats, a finals de segle les plantes necessitaran 200 litres/m2 extra, en uns sòls que són de baixa retenció d’aigua, i va afirmar que “hi ha terrenys en què no es podrà fer la mateixa activitat”. Va apuntar que cal estudiar quines varietats de raïm són més idònies per al clima futur.
Arturo Torrecillas, professor d’investigació del CEBAS-CSIC, aposta per diversificar els tipus de cultiu i crear nous hàbits de consum entre la població. Va dir que de les 100.000 espècies que hi havia hagut ancestralment, s’ha passat a 7.000, i creu que cal recuperar la biodiversitat, així com buscar sistemes de rec eficients, reutilitzar l’aigua, cultivar espècies de secà o que aguantin millor l’estrès hídric, entre altres.
Joan Girona, investigador de l’IRTA sobre l’ús eficient de l’aigua, va dir que “la tecnificació és la nostra assignatura pendent” atès que l’aigua serà un bé cada cop més escàs, i també fa falta per beure. Girona va aportar estudis en què es parametritzen vinyes senceres i s’adapta la quantitat de rec a cada subparcel·la en funció de les necessitats de cada metre quadrat, per optimitzar l’aigua. Però no només el rec hi afecta; també ho fan l’esporga, la càrrega de fruits, els sistemes de conducció, tot. I com més dades es tinguin sobre la taula, major serà l’eficiència.
