Només guanya Vox

1
812

Li ha sortit el tret per la culata al líder socialista i president en funcions, amb les eleccions generals de diumenge. Esperava menjar-se Ciutadans, créixer en vots i dependre el mínim possible d’altres partits per ser investit i governar. Es refiava d’unes enquestes autocuinades que li donaven bones perspectives, però no comptava que la sentència, la seva recepta de mà dura contra Catalunya i, per acabar-ho d’adobar, el seu blanqueig dels hereus de la dictadura amb l’homenatge pòstum a Franco organitzat a vigílies d’eleccions, acabarien de ressuscitar de les tenebres el passat recent més fosc d’aquest país i ens el presentarien el 10N en safata de plata. I vet aquí que el que no havia aconseguit en sis mesos de negociacions ho va aconseguir en un dia i mig de llepar-se les ferides: un pacte de perdedors (el pacte anhelat per la militància dels dos partits, però que la direcció socialista no volia de cap manera), que s’ha de veure quin recorregut té, perquè necessita moltes aliances afegides que, a hores d’ara, no és clar que puguin aconseguir.

En resum. El PSOE guanya per absència de l’adversari, però perd 750.000 vots i tres escons. La pujada del PP no amaga que és el segon PP pitjor de la història i que fracassa en l’objectiu de guanyar. Podem també perd pistonada, però aguanta bastant bé el tipus. I Ciutadans i el seu líder són ja un record llunyà de “lo que pudo ser y nunca fue ni será”: el seu electorat ha trobat un altre espai que li és més natural, el de la ultradreta de tota la vida, que ha perdut la por d’amagar la pròpia ideologia. Efectivament, Vox ha estat l’únic partit d’Espanya que ha guanyat en aquestes eleccions. I el problema no és que hi sigui: el problema és que el seu electorat hi ha estat sempre; el problema és que mai s’ha fet gaire perquè deixessin de ser-hi. Ara, l’únic que ha canviat és que els que miraven cap a una altra banda, ja no poden amagar el cap sota l’ala.

I a Catalunya? Amb la tinta de la sentència encara fresca, el quartet constitucionalista ha passat de 19 a 18 escons, i el bloc independentista, de 22 a 23, sense un evident traspàs de vots entre blocs. Els qui auguraven, doncs, que amb la sentència i empresonament dels líders independentistes, el moviment sobiranista era mort, hauran de millorar la seva clarividència. Ara bé, amb tot el que està passant, i per bé que no li són les eleccions més propícies, l’independentisme només ha guanyat 16.000 vots. Si vol seguir creixent, haurà de buscar noves estratègies.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI