El fred, a ratlla

L’aïllament d’una casa determinarà la despesa econòmica i energètica que suposarà la posada en marxa de calefaccions, aires condicionats, el sistema d’aigua i la durada dels materials de construcció. Però també és important saber com utilitzar correctament els aparells de casa per treure’n el màxim rendiment segons la despesa econòmica i la sostenibilitat de la llar.

Quan utilitzem la calefacció, es recomana posar-la a una temperatura d’entre els 19 i els 21 graus; tenint en compte que cada grau addicional implicaria un augment del consum que pot arribar al 9%. Durant la nit és recomanable baixar la temperatura per sota dels 20°, mentre que al lavabo segurament caldrà pujar-la dos o quatre graus més. La calefacció és la principal despesa de les llars al territori, i fer-ne un bon o mal ús afectaria el 50% de la factura energètica anual de la llar. A més, la qualificació energètica d’una casa també influirà en la despesa de la calefacció: una qualificació de tipus A o B ens pot estalviar fins a 900 euros en comparació a una qualificació F o G, segons indica Certicalia.

En cas de no poder programar-ho, els professionals també recomanen no apagar del tot la calefacció si no s’està a casa, perquè escalfar la llar de nou consumiria més energia que deixar la calefacció a uns 15 graus durant un o dos dies.

Una casa ben aïllada és la millor recepta per combatre qualsevol refredat en temps de fred. Sovint dediquem més estona a decidir quines decoracions, cortines i vaixella volem tenir a casa que la qualitat de la casa en si… i això, a l’hivern, passa factura. De res servirà escalfar la casa per dins si no està ben protegida del fred que s’escola des de fora.

Una de les entrades VIP del fred és la teulada de cases i edificis, i un 30% de l’escalfor que s’aconsegueix pot fugir per la teulada si no està ben construïda. És important escollir bé els materials que cobreixen el sostre i les parets, ja que influiran en la temperatura, els sorolls i la permeabilitat de l’aigua i humitat a tota la llar.

Els aïllants tèrmics reflexius són una bona opció contra humitats i goteres. També hi ha opcions com el suro, fibres tèxtils, llana mineral, cotó reciclat, cànem, fibra de fusta, lli, cel·lulosa… En aquesta línia, una alternativa similar és l’XPS (poliestirè extrudit), una escuma rígida de poliestirè i gas que es pot mullar sense perdre les propietats i que s’utilitza sobretot en terres, cobertes i façanes.

Suro projectat

Les parets també juguen un paper rellevant a l’hora de mantenir l’escalfor de la llar; sobretot en el cas de la façana i les exteriors. Un dels materials més efectius per finestres i teulades és el suro projectat, compost majoritàriament per suro natural triturat extret de l’escorça de l’alzina surera. Els seus orígens el fan un revestiment més sostenible que altres materials, i a més no requereix manteniment, és flexible, protegeix de la humitat i els fongs i aïlla del soroll.

El material dels marcs i bastiments de les finestres i portes és molt important a l’hora de determinar l’estalvi energètic de la llar i la qualitat de l’aïllament.

L’alumini no és un bon aïllant per a l’hivern perquè condueix la baixa temperatura de l’exterior a la casa i provoca corrents d’aire. A més, perjudica el medi perquè l’impacte ambiental de la seva extracció és molt gran (desforestació, elevat consum d’aigua i energia, contaminació de l’aire, aigua, terra i aqüífers…). El problema del mal aïllament, però, es pot solucionar amb un trencament de pont tèrmic, col·locant un plàstic entre el tros d’alumini exterior i l’interior.

També hi ha marcs i bastiments que barregen fusta a l’interior i alumini a la part exterior. A més, si s’utilitza alumini reciclat, el seu impacte mediambiental serà pràcticament tan sostenible com el de la fusta.

Una altra opció és el PVC (clorur de polivinil), molt adequat per a un bon aïllament però poc reciclable i sostenible i altament contaminant. El material estrella, però, és la fusta: és sostenible (sempre que estigui convenientment certificada amb els segells de la Forest Stewardship Council o el Programa pel Reconeixement de Certificació Forestal, per exemple), és molt aïllant i té una alta durabilitat, però requereix un manteniment, idealment de manera anual amb oli de llinosa.

Els vidres de portes i finestres han de ser dobles o triples, perquè aquests contenen aire al seu interior que actua com a aïllant i contribueix a estalviar fins a un 50% de consum energètic. Finalment, també hi ha altres tècniques que ens ajudaran a mantenir l’escalfor de la casa: col·locar catifes, tancar persianes i cortines durant la nit, folrar l’interior de les caixes de les persianes amb suro o porexpan, cobrir la part inferior de les portes i tapar amb silicona o massilla els espais per on s’escola l’aire exterior (al voltant d’interruptors, finestres o al passacintes de les persianes)…

Tant si es disposa de calefacció com si no, sempre hi ha una opció tradicional per als més nostàlgics: el foc. A qui no li agradaria llegir o mirar una pel·lícula acompanyat per una manta, un bon te i el crepitar de la llenya al foc? A algunes cases es poden construir llars (que també s’aprofiten per torrar el pa o cuinar patates i carxofes…) però en altres això no és possible: sempre queda l’elecció de les estufes que utilitzen llenya, pèl·let o biomassa; i fins i tot hi ha l’opció elèctrica, que no necessita sortida exterior i conté una pantalla que simula un foc real; o les estufes de bioetanol, que no desprenen fum però tampoc escalfen tant com un foc convencional. Les estufes que utilitzen llenya o altres combustibles, es recomana adquirir-les amb una porta que eviti guspires i brutícia i contribueixi a mantenir l’escalfor.

La majoria de materials combustibles i de construcció provoquen un impacte desastrós per al medi ambient, però no són l’única opció ni tampoc sempre la més econòmica. Les energies renovables s’estan fent un lloc cada vegada més gran en l’àmbit de producció elèctrica, i també en el món dels combustibles: només cal buscar les opcions més adequades per a cada llar.

Un exemple clar i accessible és la biomassa, matèria orgànica d’origen vegetal que s’utilitza en la combustió d’estufes i calderes i que va des d’estelles de fusta fins a pinyols i closques de fruita. La biomassa més coneguda i utilitzada des de fa uns anys és el pèl-let, que prové de residus forestals o de trossos de fusta.

És una alternativa poc contaminant i que, a més, contribueix a la nostra butxaca: segons AVEBIOM (Associació Espanyola de Valorització Energètica de la Biomassa) l’ús del pèl·let per generar escalfor redueix la factura energètica entre un 40 i 80%. El debat sobre la contaminació ambiental de la biomassa, però, segueix a l’ordre del dia, perquè com a tota combustió es genera diòxid de carboni.

També hi ha empreses que ofereixen electricitat provinent només d’energies renovables, ja sigui a partir de plaques solars, energia eòlica, biogàs o biomassa. A més, la legislació que es va aprovar el passat 2018 facilita l’autoconsum compartit i ja no obliga les persones que disposaven d’una instal·lació renovable a pagar una part de la pròpia energia generada. L’autoconsum pot arribar a reduir fins a un 60% la factura de la llum, a la vegada que contribuirà a un abaratiment generalitzat de l’energia perquè tota l’energia generada que sobri a una llar es pot redistribuir a la xarxa elèctrica i ser aprofitada.

Així i tot, per a les llars on no es pot dependre d’energies renovables ni tampoc hi ha prou recursos o capital per fer una gran inversió per protegir la casa, els consells més útils són assegurar-se de tenir la casa ben tancada, invertir en un sistema de calor intern (com una estufa) i cobrir les possibles fuites d’escalfor des de dins.

Malgrat totes aquestes recomanacions de la llar, no existeix cap mesura infal·lible ni a prova de bombes: també és molt important saber com ens hem de cuidar els dies de fred, tant per beneficiar la nostra salut com per millorar el nostre estat d’ànim. Us deixem unes quantes idees per combatre les setmanes que vindran i us animem a dedicar-vos més temps per entrar en calor.

–Begudes calentes: l’hivern és l’excusa perfecta per obrir els saquets de xocolata en pols del fons de l’armari i acompanyar una bona xocolata calenta amb melindros, coca o fruita. Un cop l’any… També és important prendre tes o infusions amb mel, llimona, gingebre, pròpolis, menta…, el que més us agradi! Un altre tipus de beguda calenta essencial seran els brous
i les cremes de verdures: hi ha res millor
per un sopar amb manta i espelmes?

– Prendre més vitamina C que de costum: mandarines, kiwis, taronges, maduixes, mango, pebrots, tomàquets, espinacs…, tot s’hi val!

– Fer el canvi de roba i utilitzar un bon calçat dins de casa.

– Cobrir el llit amb diverses capes, començant per les més primes a so

ta i acabant amb les més gruixudes i pesades a la part superior.

– Aprofitar les hores de sol a l’exterior, ni que sigui un quart d’hora cada dia.

– Cuinar amb més espècies, com la canyella, fer àpats utilitzant més el forn…

– Intentar fer uns vint minuts d’exercici cada dia o activar el cos quan comencem a notar fred.

– I com sempre, el consell més útil: intentar dormir més!

En Francesc Simó té 66 anys i en fa dos que està jubilat. Va estudiar Filosofia i Periodisme, ha treballat com a fotoperiodista en diversos mitjans i va ser director de fotografia durant els Jocs Olímpics de Barcelona; ha estat en una empresa de comunicació i fent classes universitàries i també va formar part de la Unió Empresarial del Penedès. Sempre s’ha interessat per la defensa del medi ambient, i per això actualment és vocal de la junta directiva de Greenpeace Espanya i soci actiu d’una cooperativa de consum d’energia.

Què és l’eficiència energètica?

És l’equilibri entre el que gastem energèticament i el cost d’aquesta energia; no només en el vessant econòmic sinó també, i sobretot, en el vessant mediambiental.

Influeix, l’eficiència energètica, en la factura econòmica de la llar? Ens pot ajudar a rebaixar la despesa anual?

Tenint en compte que la meitat de les nostres factures de la llar són impostos, sabem que només podem tenir influència sobre l’altra meitat. Podem ser eficients gastant menys econòmicament, però s’ha d’invertir en l’aïllament de les cases i, en la mesura del possible, s’ha de ser eficient apostant per les energies renovables. Cal que donem importància a ser eficients èticament.

Com podem ser eficients en l’aïllament de la casa?

Tenir la casa ben aïllada és important per a totes les èpoques de l’any: cal aïllar parets, finestres, sostres, terrats… Si l’habitatge ja estava construït, pot ser més difícil, però si construïm la llar des de zero, podem aconseguir una casa molt ben aïllada amb una despesa baixa, perquè tot el que invertim inicialment ens ho estalviarem més endavant amb la calefacció, aire condicionat… És una inversió, no una despesa.

Quins materials són més sostenibles per aïllar la casa?

Avui en dia hi ha molts materials sostenibles que es poden utilitzar, però és important que els materials tinguin aire dins: l’aire ja fa d’aïllant, perquè impedeix que la temperatura traspassi d’un costat a l’altre. Ara hi ha, per exemple, una fibra de cel·lulosa molt eficient i ecològica que es fabrica amb cartó i paper reciclat. A altres països on tenen hiverns més freds i llargs, com Alemanya, posen aïllaments externs: al Berlín oriental, on hi ha moltes construccions soviètiques, s’estan fent uns aïllaments externs de 15 centímetres de fibra de roca que permeten que no calgui utilitzar la calefacció.

Quines són les principals causes de descuit que poden provocar una pèrdua d’eficiència energètica?

No oblidar-nos de tancar finestres i portes és essencial, sobretot per evitar corrents d’aire. També hem d’entendre que a l’estiu s’ha d’anar amb màniga curta per casa i a l’hivern ens hem de posar un jersei, no pot ser que a l’hivern anem vestits amb tirants. Per ventilar la casa ja n’hi ha prou amb deu minuts, perquè si ho deixem obert més estona, el fred entra. I finalment recordar que engegar i apagar la calefacció i tornar-la a engegar gasta més que no pas si deixes la calefacció a una temperatura més baixa quan no estem a casa.

Ha evolucionat l’interès dels usuaris d’energia cap a les alternatives renovables?

Realment hi ha una consciència molt baixa, perquè fins ara s’assumia que l’energia es pagava i prou, cosa que ha estat aprofitada per les empreses energètiques. De mica en mica, però, hem anat veient que l’energia és cara, que ningú entén les factures de la llum, que no podia ser que no hi hagués altres opcions… i això ens ha dut a interessar-nos per les energies renovables. Ara, les persones que es plantegen passar-se a renovables n’estan molt convençudes i tenen arguments de pes que van més enllà de la defensa del medi ambient. Si aconseguim que un 3,5% de la població es conscienciï i s’organitzi, es pot tenir una massa crítica suficient per estendre-ho, sobretot si demostrem que les energies renovables desemboquen en experiències d’èxit. A més, cal tenir en compte que les renovables són rendibles per al medi ambient i que no podem només pensar en la rendibilitat econòmica.

Com podem impulsar l’ús d’energies renovables?

De manera indirecta, com a consumidors, podem accedir a tota mena d’empreses i cooperatives d’energia que ja ofereixen només energia provinent de renovables; de manera que ja estarem afectant la demanda d’energia renovable: com més demanda hi hagi, més oferta renovable s’haurà de crear. D’altra banda, també es pot actuar de manera directa; perquè tot i que és molt més fàcil no preocupar-se d’on ve l’electricitat que consumim, si volem actuar pel medi cal que ho fem per convenciment i compromís amb el planeta. Fer una instal·lació de plaques solars per l’autoconsum no és rendible econòmicament a curt termini, però sí que ho serà a mitjà i llarg termini, i contribuirem a protegir el nostre entorn.

Per tant, el hàndicap de les renovables és la comoditat i la despesa econòmica, però l’avantatge és que contribuïm a augmentar la qualitat de vida.

Sí, la qualitat de vida col·lectiva. La comoditat de no haver-nos de preocupar de generar o adquirir energia fins ara ha funcionat, però en el fons és una bestiesa consumir gasoil que contamina tant, per exemple, quan podem tenir recursos renovables que ens ofereixen el mateix, són més sostenibles i acaben sent més econòmics; com la biomassa, l’energia solar o eòlica… A més, cada vegada les energies renovables són més eficients gràcies als avenços tecnològics.

Així i tot, la transició energètica cap a les renovables també depèn dels interessos empresarials i governamentals…

A Espanya som deficitaris en termes de transició energètica, però hi ha països on ja són autosuficients amb energies renovables i venen els combustibles fòssils que generen, com a Escòcia. Segurament, com que amb les renovables el cost de producció energètica acabarà sent zero (només es paga la instal·lació tecnològica de les infraestructures) les empreses acabaran venent serveis, com ha passat amb la telefonia.

Al nostre territori tampoc sembla que s’avanci.

Al Penedès, en teoria, hi ha un acord perquè els ajuntaments impulsin l’ús d’energies renovables, però s’avança lentament. Es fa difícil escollir espais on crear instal·lacions d’energies renovables com un parc eòlic, i de moment les institucions no s’atreveixen a fer-ho. A més, el desconeixement d’alguns ajuntaments suposa traves burocràtiques pels tràmits legals per poder-te instal·lar plaques fotovoltaiques a casa, i això provoca que molta gent es tiri enrere.

Encara que l’impuls de la transició energètica vagi a poc a poc, sembla que avança. És una qüestió de moda, d’alarmisme pel canvi climàtic o de beneficis econòmics?

Crec que és per pura consciència: encara que el convenciment comenci per una minoria, aquesta massa crítica ha d’anar generant divulgació i incomoditat al món polític perquè aquests s’hi sumin. Al revés és més difícil que passi, perquè hi ha complicacions en termes de gestió ciutadana i només es fan plans a curt termini -a quatre anys-, que no tenen suficient incidència. Per tal que hi pugui haver canvis importants, cal que des de les institucions s’aposti per una mirada a llarg termini.