Una quadra, en època medieval, era un tros extens de terra composta de diferents peces que pertanyien o havien pertangut a un senyor feudal. La primera referència documental al lloc anomenat Campo de Lupis, que podria haver estat l’actual Cantallops, es remunta a l’any 991. Així i tot, és possible l’ús d’aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos: un document datat el 15 de gener de 976, que delimita una propietat, diu “(…) in termine de Olerdula i delimitada de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos, de occiduo in termine de S. Stefani, de circi in termine de Subiratus”.
Un document de l’any 1035 situa al terme d’Avinyonet un riu anomenat Cantallops: Fols, levita del difunt Geribert, amb els seus germans Mir i Seniol, fan donació al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs d’un alou situat al comtat de Barcelona, al Penedès, a Vidrià i als Gorgs, i d’un altre situat a la parròquia de Sant Boi, sobre el riu Llobregat, que tenen per la marmessoria de la difunta Ermengarda, filla del difunt comte Borrell, obligats per la voluntat testamentària d’Ermengarda i per decisió judicial. Un dels límits de l’alou dels Gorgs diu: “…domibus vel curtis qui infra sunt, de partis aquilonis in rio qui discurrit de Canta Lupis…”.
També, en una venda datada el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d’un mas: “in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione” hi ha “ipso manso de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis”.
En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), el lloc de Cantallops és citat com a possessió de Sant Pau d’Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. La devoció a Santa Margarida, a qui es dedica l’església actual del Cap de Grill, i encara una d’anterior, situada a la carretera, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l’antecedent d’aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X, amb posterioritat capella de la Mare de Déu de Llinda. Resulta interessant la casualitat històrica de l’existència, en documentació del segle XI, d’un Llop Sanç, situat en les proximitats de Llinda, en terres que inclouen el “Campo de Lupo”.
El 1447 es constituí el municipi d’Avinyonet i va tornar a formar part de la senyoria del rei, després d’haver estat formant part de la senyoria del noble Guerau de Cervelló.
“Los homes e universitats del castell d’Avinyonet, dels llocs de Sant Sebastià dels Gorgs, de Monistrol de Noia, de les Gunyoles, de la quadra de Cantallops, del Guarner, de l’Arboçar, de cases blanques, dels masos de Torrebeces e de la casa den Clariana e termes e parroquies d’aquells situats en Penedès qui en temps passat son estats separats de la corona reial desijans e afectants tornar a la senyoria del molt alt senyor rei e vostra e oferen per lluició e quitament de les jurisdiccions dels dits castell, lloc, quadres, masos e casa, termes e parroquies d’aquelles pagar aquells 2000 florins qui son preu de llur rehemeoe encara los messions necessaries així em peró e no en altra manera que vos senyora com a lloctinent general que sots del molt alt senyor rei si a vostra merce sera en nom del dit senyor rei e vostre atorgues façats…”.
