Hem començat la setmana amb una sana polèmica entre els alcaldes de Calafell, Ramon Farré, i del Vendrell, Kenneth Martínez. El primer proposava modificar els límits municipals per donar una lògica de gestió a una continuïtat urbanística dividida pels límits municipals. El segon proposava la creació d’una Àrea Metropolitana del Penedès Marítim, per tal de fer una gestió més sostenible i eficient.
Tots dos tenen raó, però la solució més fàcil i eficient segurament sigui la de l’alcalde del Vendrell. És més fàcil crear una mancomunitat de serveis que no pas modificar límits municipals, tema en què és més difícil la gestió de les emocions. La mancomunitat de serveis podria ser una bona proposta de gestió en seguretat, serveis de neteja i recollida de residus, polítiques d’habitatges i mobilitat, entre altres.
Moltes vegades els serveis municipals queden condicionats pels límits municipals i, si entenguéssim l’entramat urbà com un únic ens de gestió, segurament hi sortiríem guanyant.
La continuïtat urbana entre Sitges i Altafulla és evident i sempre hem defensat que la carretera C-31 és un eix cívic que uneix la conurbació entre Sitges i el Vendrell, i també que l’R2 Sud de Rodalies entre Sitges i Sant Vicenç de Calders, si en milloréssim les freqüències, podria ser un servei de metro competitiu i sostenible.
Si la C-31 es convertís en un eix cívic (com la C-245 entre Castelldefels i Esplugues del Llobregat) amb un servei de bus elèctric o tramvia, reforçaria aquesta sensació de conurbació. I seguiríem reclamant la C-32 com la ronda del Penedès Marítim. Seria bo posar sobre la taula aquestes idees entre els ajuntaments implicats; els nostres ciutadans hi sortirien guanyant.
També cal dir que ja existeix un ens que ens podria aixoplugar en aquesta conurbació, la Mancomunitat del Penedès-Garraf.
Jaume Casañas
Cunit
