La població de Girona, amb l’ai al cor per si l’Onyar es desborda o no; a la Costa Brava, els rius i les rieres, desbocades; els habitants de bona part de la conca del Ter, confinats a casa per evitar l’avinguda de les aigües del pantà de Susqueda, que sobreïx; a la desembocadura de l’Ebre, el delta inundat i els arrossars salinitzats. Les conseqüències del temporal batejat inoportunament amb el nom de “Gloria” han estat devastadores a bona part la geografia catalana, especialment a la costa. No n’hi ha per menys. Les dades objectives mostren l’excepcionalitat d’una pertorbació que ha portat en tres dies bona part de la pluja que sol caure en tot un any. A Viladrau, 420 litres per metre quadrat; a la Vall de Bianya, 370 l/m2; a Olot, 325; a Horta de Sant Joan, 315.
Al Penedès, els indrets més afectats han estat també els del litoral –tot i que d’inundacions i escorrenties n’hi ha hagut arreu–, amb les platges amb un aspecte desolador, per bé que ja sabem que en alguns casos recuperaran la sorra de manera natural, i en altres les administracions maldaran per regenerar-la perquè sense el seu impacte econòmic, en municipis de serveis com els nostres –i sense voluntat de canviar-ho–, encara la passarien més magra.
Quan hom es troba amb situacions meteorològiques extremes com aquesta, és inevitable parlar de canvi climàtic. El clima sempre ha estat canviant. Ho fa des de sempre de manera natural. Però el ritme amb què ho ha fet, si no és per un fenomen concret com l’explosió d’un volcà o l’impacte d’un meteorit, ha estat sempre lent. De milers i milers i milers d’anys. La diferència és que ara els causants en som nosaltres, els humans, i que el canvi el pot copsar qualsevol persona al llarg del seu temps vital. Si avui la humanitat comença a fer renúncies, demà les temperatures continuaran pujant, seguiran havent-hi huracans, sequeres extremes, esclafits, desglaç i altres fenòmens extrems en llocs que no hi són/eren habituals; perquè la inèrcia que porta el sobreescalfament del planeta, ni s’atura ni es reverteix en dos dies; però si demà els termòmetres continuen a l’alça, potser passat demà ja s’aturaran, i l’altre recularan. Trigaran vint anys o trenta, però deixarem a les futures generacions una perspectiva millor.
