Els nous pressupostos de 2020 que presenta el Govern de JxC i ERC no són bons per a la nostra comarca, com tampoc ho eren els de 2017, els últims que s’havien aprovat. Fa molts anys que patim menyspreu, manca d’inversions i d’atencions; es té la sensació que el Baix Penedès no existeix, i que al mapa de comarques que hi ha al Palau de la Generalitat, entre el Garraf i el Tarragonès hi ha un forat negre.
Ens podrien dir que ens queixem per vici, però la realitat no és només tossuda, sinó que és molt cruel. Des de fa més de deu anys, des del començament de la crisi econòmica, aquesta comarca ha estat la campiona de la desocupació i l’atur. La Generalitat hi inverteix 18,9 euros per habitant, la xifra més baixa del conjunt del país. I, inversemblantment, som la comarca amb més atur de Catalunya.
Les dades socioeconòmiques són molt delicades i la Conselleria de Benestar Social n’és ben conscient, només cal veure la feinada que fa el Consell Comarcal. Però no tot és culpa dels altres. I nosaltres, què? Hi ha hagut, i encara hi ha, incapacitat de teixir complicitats territorials que vagin més enllà dels partits polítics. El Baix Penedès no té cap lobby per fer pressió al Govern, i des del punt de vista dels representants baixpenedesencs al Parlament, no anem sobrats.
Cal que com a territori reaccionem. Deixar el partit en segon terme i defensar el territori i la seva gent. Soc conscient que no és fàcil, però els representants polítics de la comarca hem de fer l’esforç per superar una situació que encara pot anar a pitjor. El Consell Comarcal i el Consell d’Alcaldes, amb els diputats provincials i diputats al Parlament i al Congrés, hem de ser capaços d’establir un full de ruta i fer una aliança per defensar la comarca.
El silenci és complicitat.
Jaume Casañas
Cunit
