En ple confinament m’he assabentat de la mort d’en Josep Ferret Julià, una persona amb la qual no hi he tingut un tracte intens, però sí continuat al llarg de molts anys i que sempre m’ha transmès dues sensacions que valoro molt: serenor i seguretat. Des del temps de la Dictadura i el primer Ajuntament democràtic que va aportar idees i pràctiques de progrés a la vila i que després s’ha passat molts anys sent capaç d’animar a molta gent a ser útils a la societat, i ho va fer de moltes maneres inclosa la d’enviar escrits cada setmana molt abans de l’eclosió de les xarxes socials. Persones com en Josep Ferret són les que ajuden a estructurar una col·lectivitat i, més concretament, una vila al voltant de la idea de formar part cada dia d’una societat que treballa per ser millor.
El moment en què ens deixa és un temps molt convuls, en el que no el podem acompanyar ni a ell ni a la seva família, cosa que se’ns fa estrany a tota la societat però que tothom qui el vàrem conèixer l’acompanyarem i el recordarem amb aquella memòria que tenim per recordar les persones bones de veritat.
Jordi Cuyàs i Soler
