Morir sol després d’haver rebut un diagnòstic molt dur tan sols unes hores enrere. Això és el que li ha passat a la meva mare: el 13 d’abril a ¾ de 4 de la tarda ens deixava a causa d’una leucèmia molt agressiva diagnosticada aquell mateix matí. Tot va anar molt ràpid, i el pitjor va ser no poder-la acompanyar a l’hospital en els darrers moments ni poder-la acomiadar i enterrar com es mereix a causa de les restriccions per la Covid-19. La situació és molt dura.
La meva família i jo ens hem sentit molt ben atesos i acompanyats pel personal dels hospitals de Vilafranca, de Bellvitge i de l’ICO. Durant els dies posteriors a la seva mort han anat sorgint moltes preguntes, i tot l’equip ha demostrat una gran professionalitat contestant-nos gairebé a l’instant, trucant i responent correus electrònics de manera exhaustiva. Volem agrair públicament la seva feina i fer-los un reconeixement, sobretot a la Montse Magriñá, infermera; als doctors Víctor Fajardo i Carlos Bartolomé i a la doctora Clara Maluquer. Ens consta que a banda de les proves i els tractaments també li van donar l’escalf i el caliu que ella necessitava en aquells moments i que no la van deixar sola. Tenim l’ànima trencada en mil bocins per tot el que ha passat, però ens reconforta una mica saber que va rebre el millor tracte possible i que van fer tot el que estava a les seves mans per intentar salvar-li la vida. Moltes gràcies per tot, de tot cor.
Eva Hidalgo Parera
Vilafranca del Penedès
