Aparador comercial

Aquest cap de setmana el Vendrell viu una nova edició de la seva fira de tardor. Són gairebé 200 anys documentats de Fira de Santa Teresa (des de 1843) que es projecten a l’actualitat en tres dies de màxima activitat comercial i promocional del teixit empresarial de la capital del Baix Penedès, que combina tradició i modernitat, i que es complementa amb un generós programa d’actes culturals, lúdics i socials, que la converteixen en el principal atractiu de la vegueria Penedès entre divendres i diumenge.
El pal de paller de la Fira de Santa Teresa és la seva multisectorialitat, a imatge i semblança de tantes fires disseminades arreu del país que tenen orígens agrícoles i que s’han anat transformant al ritme que marquen els temps. I això és el que en manté l’atractiu per als milers de visitants que cada any reuneix, sobretot si el temps acompanya. A més, per reforçar l’activitat comercial de la vila, a partir d’enguany es trenca amb l’anomalia que el divendres de fira fos dia de festa local i, per tant, les botigues obriran portes.
L’eix sobre el qual pivota la fira vendrellenca és la Rambla. S’hi poden trobar en dues fileres fins a 64 estands de tot tipus, amb 33 expositors de marques de tota mena i cinc d’institucionals, entre els quals un de la Universitat Rovira i Virgili i un altre dedicat als Jocs de la Mediterrània Tarragona 2017. Molt aprop, a la plaça Tobies, s’hi localitzaran tres tipus de companyies: per una banda, unes de noves tecnologies i de diversa índole (com Creu Roja) que disposaran d’espai a tocar del carrer d’Otó Ferrer; al mig, dotze estands de venda de productes d’alimentació (embotits, formatges, coques, etc.); i a l’altre extrem, la zona de Food Trucks, que ja és imprescindible a qualsevol fira, i que comptarà amb sis vehicles que serviran menjar.

I encara en aquella mateixa zona, davant del Centre Cívic l’Estació, hi haurà la traslladada zona gastronòmica, amb cinc estands amb horari propi (fins a mitjanit) on se serviran vins, caves, cerveses i també degustacions gastronòmiques. És el que abans es podia localitzar a la perifèria de la fira, a plaça de la Sardana, i que tenia caràcter biennal alternant-se vins i cerveses, que ara passa a fer-se tot junt, anualment i a la Rambla. Cada dia a partir de les 8 del vespre hi haurà actuacions musicals per amenitzar la vetllada.

Quant a l’activitat pròpia de la fira, encara resta per citar un sector important, el de l’automoció, que per les seves dimensions s’ubica al pàrquing del Pèlag, i que enguany comptarà amb onze concessionaris que representen vint marques (cinc més que l’any passat).

En paral·lel a tot això, el carrer Dr. Robert acull per segon any la Fira d’Abans, una recreació de com devia ser la fira al segle XIX, amb nou parades i actuacions teatrals. Al carrer dels Cafès s’hi instal·la durant tres dues el carrer de l’Art, amb nou expositors d’artesania. I a la plaça Nova, en continuïtat amb el carrer de l’Art, hi haurà la gran novetat de 2016 que és la fira Fet a Mà (vegeu desglossat).

Grans espais d’aparcament

D’altra banda, per poder acollir el volum de vehicles que s’hi espera, l’Ajuntament del Vendrell ha senyalitzat tres grans zones d’estacionament, perifèriques però alhora properes al centre, i gratuïtes: el Botafoc, a l’altra banda de la riera de la Bisbal; l’aparcament del Club d’Esports Vendrell; i a banda i banda del torrent del Lluch (al Pèlag).

La plaça Nova del Vendrell, davant del Museu Deu i a tocar de la casa-museu Àngel Guimerà, es farà entre divendres i diumenge la Fira Fet a mà i fira Handmade del Vendrell. Mai abans s’havia fet aquest tipus de concentració d’activitats do it  yourself, que es complementa amb l’activitat comercial pròpia de Santa Teresa i que és una nova tendència de consum. Incloent-la a la Fira, l’Ajuntament del Vendrell vol ajudar a la popularització de la fira, a atreure nous públics per tal que tothom se la senti seva i no en quedi exclòs cap sector productiu.
La Fira Fet a mà obrirà els tres dies de 10 del matí a 2 del migdia i de 5 de la tarda a 10 del vespre. Hi seran representats els sectors de la rebosteria, la cuina, les labors, la restauració de mobiliari, la papereria, mix media
i esmalt al foc.
Però a banda de les parades que hi haurà, el gran atractiu de la fira Handmade és la gran quantitat de tallers que s’hi faran a les mateixes parades, prèvia inscripció. Se n’han programat nou avui divendres, catorze demà dissabte i deu més diumenge.

Eva Mata és des de fa setze mesos regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament del Vendrell. En aquest breu espai de temps, ha posat fil a l’agulla a la dignificació i millora de l’espai natural de les Madrigueres, amb accions valentes i no exemptes de polèmica, que el grup ecologista Geven aplaudeix i que figuren al pla especial de protecció de les Madrigueres de l’any 2006, però que fins ara el Consistori no havia dut a terme. Aprofitant l’altaveu de la Fira de Santa Teresa, la responsable municipal de Medi Ambient explica, amb el suport del tècnic Antoni Ferran, el que s’ha fet i on es vol anar a parar amb les Madrigueres.

Per què cal renaturalitzar un espai que ja és natural?
Fins ara l’Ajuntament del Vendrell no l’havia vist des de l’òptica d’un espai natural. Era un lloc on es guardaven contenidors de runes, s’hi aparcaven cotxes, hi havia abocadors descontrolats… De llacuna no n’hi havia cap i són indispensables perquè les aus s’hi aturin. El gran valor que tenen aquestes 30 hectàrees és que estan tocant al mar i les volem protegir i realçar.

És compatible un espai natural tan petit amb una carretera que el creua pel mig?
No té sentit. I a mesura que situem les Madrigueres on han d’estar, encara en tindrà menys.

Què ha de passar abans que acabi de perdre el sentit?
Fins ara s’han posat deu cartells al perímetre de l’espai per fer-lo visibles, perquè la gent prengui consciència que les Madrigueres no són només la platja sinó també l’espai interior. S’ha resolt l’aparcament. S’ha tret el xiringuito. El Geven va fer les llacunes. I l’última acció ha estat l’abalisament, per assenyalar què és espai natural i què no. Tot això ha d’entrar en valor, arribar a ser un punt de referència a Catalunya. Traslladar el vial arran de la via té un cost econòmic molt gran associat a l’acció, que de moment és inassumible.

Ni que vagi per llarg, doncs, té sentit fer la passera sobre la riera de la Bisbal i el camí a tocar de la Palfuriana?
Estem d’acord que cal unir els dos passejos marítims, però volíem fragmentar el mínim possible el terreny. Quan nosaltres vam fer les llacunes, Costes va activar el seu projecte, que era de l’any 2010. Nosaltres els vam dir que se’l repensessin. Hi ha un informe de la Generalitat que recomana que el camí s’allunyi de les dunes. Per això el fem passar el màxim de prop de la carretera i deixem espai a les dunes perquè es desenvolupin bé. No actuem de manera arbitrària. Al final, Costes no farà el camí, només farà la passera, que ens ha dit que començarà aquest mes d’octubre. El camí el farà l’Ajuntament.

La setmana que ve instal·lareu un primer observatori d’ocells a les Madrigueres, que per la Fira de Santa Teresa es pot veure a la plaça del Tívoli.
No n’hi haurà un, n’hi haurà dos. El búnquer de la Guerra Civil farà funció d’observatori. És ideal per observar sense que les aus et vegin i està ubicat en un lloc ideal per observar-los. L’altre serà a les llacunes, arran de carretera. Però l’au no et veurà i en cap moment es podrà travessar la tanca.

Les Madrigueres tenen prou entitat com per atreure turisme ornitològic?
Si amb el poc que hem fet ja hem atret aus… Ara ja és un turisme d’ocells, no hi ha una població estable, però a mesura que es desenvolupi en aigua i vegetació, vindran. Ara ja tenim la tercera població més important de Catalunya del corriol. Hi ha parelles estables i altra fauna que no són ocells.

S’aixecaran algun dia les tanques per poder entrar a les Madrigueres?
Les tanques són un element de protecció de la fauna. No volem que la carretera sigui un cementiri d’animals esclafats. Tampoc interessa que els gossos de fora hi entrin; hi ha postes i és molt vulnerable. Amb l’observatori hi obrim una finestra endreçada, i amb la passera també. I potser més endavant obrirem un mirador elevat. Volem que s’hi entri de forma ordenada.

No hi ha res més natural que una platja nudista.
Als nudistes els entenc i entenc que és un espai ideal perquè el nudisme busca llocs així, més íntims i de connexió amb el medi. No hi tanquem la porta, però ara no és el moment perquè hi ha hagut una acceleració de coses fetes amb poc temps i cada acció que fem puja una mica el grau de tensió dels veïns. De moment no l’assenyalarem com a nudista o com a preferentment nudista. Però hi poden anar,.

El tancament del pàrquing i la corda protectora no han agradat gens els veïns.
On hem abalisat, a l’alçada de les papereres, mai ningú en tot l’estiu hi ha posat ni una tovallola, de manera que qui vulgui anar a la platja hi pot seguir anant. Això sí, a tocar de l’aparcament ha baixat molt l’afluència de gent que vol arribar a la sorra amb el cotxe. Ja hi ha altres platges que, si tens sort, pots aparcar prop de la sorra.

La desembocadura no està a l’alçada del que ha de ser un espai natural.
Hi ha previst fer rebaixes de mur perquè quan hi hagi una avinguda d’aigua forta, entri cap a les Madrigueres.

Els veïns es queixen de pudors.
Hem encarregat un estudi a la UB per saber com estan els llots de terra de la desembocadura. La depuradora de Santa Oliva té terciari i la qualitat de l’aigua és més gran, és una de les més bones de Catalunya. En baixar l’aigua per la riera quatre o cinc quilòmetres, l’aigua encara es va purificant més. Ara això ho volem certificar amb anàlisis. Aquest mes d’octubre hem començat, prenent mostres d’aigua i sediments en sis llocs diferents de la riera, i es va repetint mensualment durant sis mesos, ampliable a un any, per demostrar que l’aigua està bé.

Si l’aigua és tan neta, d’on vénen les males olors i com s’eliminen?
No són atribuïbles a l’aigua, sinó que no s’afegeix un reactiu a l’aigua fecal dels col·lectors dels barris marítims que porten a l’estació de bombeig perquè neutralitzi l’olor. L’estació de bombeig treu els sòlids més grossos que no es poden bombejar fins a Santa Oliva. Hi ha una sortida a l’exterior, són les pudors. Tècnicament és pot resoldre. L’ACA diu que el lloc ideal per injectar el reactiu és a l’alçada de la plaça del Pessebre, perquè la distància és suficient perquè faci efecte. I el tema olors quedarà resolt.

Què vol que siguin les Madrigueres d’aquí deu anys?
Sens cap mena de dubte, aquestes 30 hectàrees seran en el futur l’espai de biodiversitat més important de la vegueria Penedès. Per la quantitat d’espècies que s’hi trobaran. No només ocells. Es poden introduir peixos en llacunes, serps, ratpenats. Estem pensant a introduir un ramat de bens (ja tenim el pastor) i potser alguna vaca.