Durant els segles XIV i XV apareixen rellotges mecànics en moltes ciutats d’Alemanya, França i Anglaterra. L’aparició dels rellotges comunals a les ciutats va donar pas al naixement d’un nou ofici, el de rellotger.
El campanar de l’església de Santa Maria de Vilafranca, el que toca les hores, té l’origen al segle XIV. La part més primitiva arribava fins al rodador (s. XIV). La primera creixença arribà fins a la teulada de la torre de les hores;i finalment, la cúpula (s. XVI). La campana “Seny Major” va ser hissada per primera vegada l’any 1402.
A Catalunya es coneixien vuit rellotgers que a la vegada eren ferrers, entre ells Jaume Ferrer, domiciliat a Barcelona, que va exercir a finals del segle XIV i principis del XV. El seu fill, de nom també Jaume, fou mestre rellotger resident a Barcelona.
El 13 de febrer de l’any 1473 trobem, d’una banda, uns capítols “fets e fermats” entre els jurats de la Universitat de Vilafranca, i de l’altra, Jaume Ferrer II (fill), ferrer de Barcelona, mestre de rellotges i altres fàbriques. Aquest rellotge s’haurà de fer “…i acabat amb tota perfecció d’ací fins per tot el mes d’abril...” O sigui que estarà fet al cap de dos mesos i mig. A la vegada, el fabricant, Jaume Ferrer, li posa una garantia: “..que si d’ací a 12 anys primers vinents inclusius lo dit rellotge se destorbarà e se trencarà alguna cosa en aquell o de la artelleria que a na aquell serà necessària que ell e a mesió seva e despeses pròpies sia tengut aquella dobar e tornar a lloc e perfecció dit rellotge…”. S’acorda també que l’esmentat rellotge serà amb càrrec del dit Jaume Ferrer i que la Universitat de Vilafranca no haurà de donar cap cosa que necessiti el dit rellotge, sinó només “…la fusta necessària per fer la casa o lloc on dit rellotge starà…”. El pagament que donarà la universitat pel treball del rellotger és “…per totes les ferramentes e eines que en dit rellotge metrà i per fer aquell menester haurà e metre 40 lliures”. La quantitat a pagar era més baixa en relació amb altres rellotges que va construir arreu del Principat. La majoria de rellotges que va construir costaven entre 70 i 80 lliures. Així acaben els capítols sense anunciar a on es posarà el rellotge.
Estem davant d’un document que ens diu que Vilafranca va tenir el primer rellotge públic l’any 1473. Aquest rellotge es deuria posar al campanar de l’església de Santa Maria per assenyalar els quarts i les hores o potser tenia el propòsit d’organització de la vida social: mercats, entrades i sortides de la ciutat, hores de tancament de portes, etc. Tot això se sincronitzava amb un rellotge de torre o campanar que, habitualment, era municipal, com és el nostre cas.
