Reciclar: una nova vida

Reciclar (bé) contribueix a la cura del medi ambient. És ben sabut que avui en dia la totalitat del planeta Terra pateix una sobreexplotació dels recursos naturals i una degradació a tots els seus ecosistemes a causa de la contaminació que generem, cosa que provoca l’extinció de milions d’espècies (segons l’Organització de les Nacions Unides, cada dia perdem 150 espècies animals), la destrucció de la capa d’ozó, una mala gestió de l’aigua, el canvi climàtic o problemes de salut, entre altres catàstrofes.

I si bé és cert que el paper més important en el canvi cap a un món sostenible està a les mans dels governs i les empreses, des de la ciutadania també podem modificar els nostres hàbits diaris per aconseguir que el planeta sigui més habitable, segur i divers. El reciclatge és un d’aquests hàbits responsables, però ho hem de fer correctament: el sistema de consum actual ha apostat més per envasos reciclables que biodegradables, i per això és essencial una utilització correcta de contenidors i deixalleries.

Als municipis del nostre territori disposem d’un model de recollida selectiva que es coneix com a “model 5 fraccions”: tenim contenidors grocs, blaus, verds, grisos i marrons, i també 14 deixalleries fixes i mòbils per a aquells residus que no es poden llençar als contenidors. Els criteris semblen molt simples: groc=envasos, verd=vidre, blau=paper i cartró, marró=orgànica i gris=resta, però no és ben bé així, ja que molts objectes que pensem que es poden reciclar en realitat s’han de llençar al contenidor gris o són més específics i s’han de dur a una deixalleria.

Al contenidor groc hem de llençar, principalment, envasos lleugers, metàl·lics i brics, com molt clar ens van deixar aquella campanya de la Generalitat, l’ACR, Ecovidrio i Ecoembes amb The Mamzelles (“Envàs, on vas?”). Llaunes, safates d’alumini i porexpan, brics, sobres, ampolles i taps de plàstic o metàl·lics, aerosols, cartutxos de cera depilatòria, iogurts, caixes de fruita de fusta, desodorants amb roll-on, el tub de la pasta de dents (però no el raspall!), bosses i xarxes de plàstic, capses de puros, embolcalls de paper de film o plata, els precintes, xapes i filferros de les ampolles de vi i cava…

Els taps de suro van a l’orgànica, els envasos de cartró (nets i sense restes de menjar) al contenidor blau, i les càpsules de cafè a punts verds o a la deixalleria, no al contenidor de plàstic ni al de rebuig.

Paper i cartró: aquest sembla el més fàcil, però només hi podem llençar aquells elements de paper i cartró com diaris i revistes, etiquetes i fulls de paper, capses, bosses i sobres de paper o cartró, caixes de cereals… Molta gent hi llença els brics, però això és un error, perquè no només estan fets de cartró, sinó que també porten plàstic i alumini. Tampoc hi podem llençar els tovallons de paper bruts, que es destinen a l’orgànica.

Més d’un 30% dels residus diaris que generem són restes vegetals i de menjar. Aquests materials poden reutilitzar-se com a adob, o bé a casa o bé a través d’una planta de compostatge. És molt important utilitzar bosses compostables per al contenidor orgànic, perquè si són de plàstic dificultaran el procés de descomposició, i hem de tenir en compte que a l’orgànica només hi va menjar, restes vegetals, i objectes completament orgànics com els taps de suro, filtres de cafè, llumins i escuradents de fusta, els papers de les magdalenes o les bossetes d’infusions.

Si no reciclem la matèria orgànica que generem a casa i la llencem al contenidor de la resta, contribuïm al canvi climàtic: aquesta matèria acaba en abocadors generals i es podreix, generant gas metà que provoca l’efecte hivernacle (l’escalfament de la Terra que causaria alteracions en els corrents oceànics i les regions climàtiques).

Al contenidor verd només hem de llençar el vidre, i no objectes de cristall. Pel que fa a miralls, bombetes, cendrers, gots i material de vaixella de vidre, s’haurien de dur a un punt de recollida. I si se’ns trenca un got o una copa, ho hauríem de deixar al contenidor de la fracció resta.

Al contenidor de la resta hi va tot allò que no es pot reciclar, ha de ser l’última opció. Hi llençarem bolquers, compreses i tampons, baietes i fregalls, biberons, cubs de plàstic o gots de vidre trencats, utensilis de la cuina, clips metàl·lics i agulles de cosir, la brutícia que recollim amb les escombres i aspiradores, pals d’escombrar i fregar, xinxetes, raspalls de dents, cotó fluix, gomes d’esborrar, maquinetes d’afaitar, cendrers de plàstic o porcellana (els de vidre van a deixalleries i punts verds), bastonets de les orelles, preservatius, tovalloletes humides, etiquetes adhesives, la sorra que utilitzen els gats… Els plats trencats, però, aniran a la deixalleria, i les torretes de plàstic de les plantes també.

Alguns residus no tenen el seu lloc a cap dels cinc contenidors, ni tan sols al de la resta. En aquests casos pot ser que s’hagi d’avisar un servei de recollida, que es dipositin en contenidors més específics com en el cas de calçat i peces de roba, o que s’hagin d’utilitzar punts verds i deixalleries. A les deixalleries hem de portar objectes com els ordinadors, mòbils i altres accessoris, coberts, rodets de fotografia i fotografies, termòmetres de mercuri, penjadors de plàstic, runa, mobles i electrodomèstics, la bateria dels cotxes, vernís, tòners d’impressora, paelles i cassoles, pneumàtics, radiografies, joguines de plàstic, porrons de vidre, testos de plàstic i ceràmica, pots de pintura, l’oli del cotxe i de la cuina, mànegues, les espirals de les llibretes, matalassos, fluorescents, CD i DVD, tubs de PVC, gerros de ceràmica…

Alguns d’aquests objectes poden ser reciclats i transformar-se en metalls valuosos, peces de plàstic, elements de mobiliari i senyalització, carcasses…

La temporada de confinament ha afectat la generació de residus. De fet, dades de la Mancomunitat Penedès-Garraf afirmen que aquests dies a les comarques de l’Alt Penedès i Garraf la generació de residus ha caigut un 8,65% a causa de l’aturada de l’activitat habitual en comerços i serveis com bars i restaurants, mentre que s’ha notat un increment de la recollida selectiva d’envasos (+22%) i vidre (+3%) en comparació amb el 2019. Així i tot, a mesura que avancem en les fases de desconfinament, les tones de residus recollides aniran augmentant, i ara és un bon moment per repassar les normes de reciclatge (i recordar que les mascaretes i guants d’un sol ús s’han de llençar en contenidors de rebuig o en papereres habilitades, no en papereres descobertes!).

En referència al nostre paper durant el desconfinament, l’Agència Catalana de Residus recomana no acumular més del necessari en les nostres compres i fomentar el consum responsable “més que mai” aquests dies, i també ens insten a decantar-nos per productes que no siguin d’un sol ús, utilitzant mascaretes d’ús personal reutilitzables i gels i desinfectants en detriment dels guants.

També és important vigilar a l’hora de llençar els residus als contenidors: cal assegurar-se que les bosses estan ben tancades i que no deixem res a fora per evitar possibles focus de propagació del virus, i netejar els cubells en el cas de la recollida porta a porta després de cada ús.

Segons dades de l’Agència Catalana de Residus, cadascú de nosaltres genera més de 500 quilos de residus l’any, xifra lleugerament superior a la mitjana europea, que no arriba als 490 kg anuals. Això es tradueix en un quilo i mig de residus al dia: us imagineu la gran influència que pot tenir reciclar bé aquesta quantitat cada dia? En cinc anys cadascú de nosaltres hauria generat 2.545 quilos de residus, dels quals se’n poden recollir selectivament més d’una tona. Els residus que classifiquem i que es reciclen passaran per un seguit de processos que els faran reaprofitables per a una segona vida, i d’aquesta manera contribuirem al seu pas de residus a recursos.

A Catalunya, 900 empreses i 28.000 persones es cuiden del reciclatge d’aquests residus que nosaltres classifiquem. Al nostre territori, el servei de residus de la Mancomunitat dona feina al 50% de la seva plantilla, i també hi ha el personal que treballa a les deixalleries i al sistema de camions de recollida, unes 95 persones. A més, també s’hi ha de sumar el personal d’altres plantes on es transformen els residus en matèries primeres: reciclar crea llocs de treball!

Però què passa quan llencem les nostres deixalles al contenidor corresponent? On van aquests residus i quina finalitat té que els reciclem? Als municipis on es pot fer recollida selectiva els camions d’escombraries s’encarreguen de recollir els residus per parts, i al nostre territori disposem de diferents instal·lacions que treballen en la seva transformació perquè puguin tenir una segona vida.

Així, els residus que es recullen en els contenidors marrons de la brossa orgànica es transporten a una planta de compostatge situada a Sant Pere de Ribes, on també es duen les restes de poda, i allà es descomponen de manera natural. Al cap de tres mesos d’anar-la airejant i remenant, la matèria orgànica passa a ser compost que es pot fer servir en agricultura i jardineria.

Pel que fa als residus que llencem al contenidor groc, es traslladen a una planta de Selecció i Transferència de Residus de Vilafranca. Allà es tria i separa el contingut del contenidor d’envasos per recuperar-lo i reutilitzar-lo com a matèria primera. També es gestiona la transferència de la fracció resta o rebuig cap al dipòsit controlat dels Hostalets de Pierola. Si l’any 2019 la Mancomunitat va gestionar aproximadament 120.000 tones de residus, 5.000 tones van ser envasos que van passar per la Planta de Selecció.

Reduir residus és l’acció més efectiva que podem fer per cuidar el medi. Si bé és còmode comprar productes envasats, podem assegurar-nos que els envasos no siguin de plàstic o comprar portant les nostres bosses i pots de casa, i exigir a comerços i empreses que potenciïn l’ecologia i la sostenibilitat en els seus processos. Aquest seria el cas de la iniciativa #DesnudaLaFruta, que des del 2018 exigeix a les grans superfícies que deixin de vendre fruites i hortalisses envasades i embolicades amb plàstic. I és que, a nivell europeu, cada any generem uns 25 milions de tones de residus plàstics, i d’aquests no se’n recicla ni el 30%.

Sortosament, cada vegada més persones busquen maneres de reduir el seu impacte mediambiental i la generació de residus, però també podem reutilitzar alguns productes o fixar-nos que comprem elements que no siguin d’un sol ús, com en el cas de recipients i bosses.

Molts residus de plàstic, vidre i cartró es poden utilitzar per fer treballs manuals diversos i objectes de decoració, però també poden tenir usos més pràctics. Les ampolles de plàstic ens poden servir per regar les plantes si les foradem a la part inferior i les enterrem, les llaunes de refrescos ens poden servir per fer motlles per a galetes, els taps de suro ens poden servir per fer catifes, les càpsules de cafè per fer cortines de colors, les botes i llaunes per fer torretes, els pots de vidre per desar-hi conserves i materials, amb pneumàtics podem fabricar seients, amb xapes i cera podem fer espelmes… Les propostes no tenen límit!

L’autocompostatge és una de les maneres que tenim de reaprofitar els residus orgànics que generem. Podem destinar-los al contenidor marró o podem fabricar el nostre compost des de casa, que podrem utilitzar per adobar plantes. També hi ha alguns municipis que fomenten el compostatge comunitari.

Per poder fer compost cal tenir en compte que s’ha de poder emmagatzemar la matèria orgànica en un espai amb humitat (però sense passar-se: si hi ha massa aigua, tot plegat s’anirà podrint i farà molt mala olor), oxigen perquè els microorganismes que hi treballen puguin respirar, i una temperatura entre els 45 i mai superior als 65 graus centígrads.

Depenent de l’espai, es pot fer compostatge en una pila de residus sobre el sòl mateix, recomanable quan hi ha grans quantitats de residus vegetals i de menjar i on també hi ha animals que produeixen fems, com en zones més rurals. Sinó, també es pot fer l’adob en compostadors als patis, horts o jardins. Són recipients que poden ser de fusta, de plàstic o delimitats per una reixa que agilitzen el procés. Cal tenir en compte que s’han de barrejar residus humits (menjar) amb residus secs (fulles, poda…) i airejar o voltejar el material de tant en tant per repartir la humitat.

Una altra opció, apta per a balcons, safaretjos i terrasses, són els vermicompostadors, on uns cucs vermells són els encarregats de transformar els nostres residus en adob.

Quins serveis gestiona la Mancomunitat?

Des de la Mancomunitat Penedès-Garraf es gestiona la recollida i el tractament dels residus domèstics municipals i també es promou la reducció en origen i la recollida selectiva, per minimitzar l’impacte dels residus en el medi ambient i afavorir la recuperació dels materials que es poden utilitzar com a recurs. A més, des del Servei d’Educació Ambiental es duen a terme accions per promoure la regla de les 5R: Reemplaçar, Reduir, Reciclar, Reutilitzar i Recuperar/Reparar.

Quines són les tasques que es potencien al territori amb relació a la conscienciació de la ciutadania i el foment de la recollida selectiva?

El Servei d’Educació Ambiental ofereix un ampli ventall de tallers, xerrades i visites a instal·lacions adreçades als centres d’ensenyament dels municipis de la Mancomunitat Penedès-Garraf. Les activitats estan plantejades des del joc i l’experimentació, per aconseguir que els participants se sentin part del medi que els envolta i prenguin consciència que les seves accions repercuteixen en el planeta i en la resta d’éssers vius. L’oferta d’activitats també inclou la realització de tallers en casals d’estiu i activitats i xerrades per a adults. De cara a la conscienciació de la ciutadania es fan campanyes de sensibilització i foment de les recollides selectives de la brossa orgànica, del paper i el cartró, el vidre i els envasos. També hi ha campanyes de prevenció de residus, centrades sobretot en la reducció de la producció de residus plàstics (Adeu plàstics) i campanyes contra el malbaratament alimentari i el reaprofitament. També hi ha a disposició de la ciutadania i dels centres d’ensenyament l’exposició “SOS Planeta”.

Les comarques del Penedès i el Garraf participen en campanyes provinents d’altres sectors?

Puntualment ens arriben campanyes impulsades per les grans entitats de gestió dels residus, com Ecoembes o Ecovidrio, que realitzen accions singulars per aconseguir incrementar la taxa de recollida selectiva d’una fracció en concret. Tenim l’exemple del vidre i el concurs “El Contenidor d’Or” que va guanyar Vilafranca l’any 2018, que buscava incrementar la taxa de recollida selectiva de vidre. Si bé és cert que principalment infants, adolescents i joves són els que reben més informació i experimentació relacionada amb l’educació ambiental (perquè tenim molt clar que aquests seran en un futur els adults que hauran de vetllar per la salut del nostre entorn), també cal difondre aquesta educació a adults i gent gran, perquè les conseqüències dels seus actes influeixen en el nostre entorn. D’aquí la importància de fer campanyes adreçades al global de la ciutadania, perquè tots agafem consciència sobre l’impacte dels residus que generem en el nostre entorn natural més immediat, especialment en un context d’emergència climàtica.

Quins són alguns dels errors que cometem quan creiem que reciclem però resulta que ho fem malament, i quines conseqüències pot tenir en relació a la resta del contenidor i al procés de reciclatge?

Els dubtes i els errors més habituals acostumen a ser amb el contenidor groc, el d’envasos lleugers. Aquest contenidor acull molt tipus d’envasos fets de materials diferents (envasos de plàstic, envasos metàl·lics i envasos tipus bric). A més, el fet que sovint l’identifiquem com el contenidor dels “plàstics” ens porta a confusió; a la ciutadania ens costa entendre per què s’hi pot dipositar una garrafa de plàstic i en canvi no s’hi pot posar una joguina de plàstic. La resposta és que una joguina no és un envàs, tampoc ho és una paella encara que sigui metàl·lica igual que una llauna de conserves que sí que hi pot anar. Al contenidor verd de la recollida de vidre només hi podem posar ampolles, flascons i pots de vidre, tots sense tapes, que van al contenidor d’envasos. També s’ha de tenir molta cura amb les restes de jardí de tipus llenyós (arbusts, heures, restes de poda). Aquests residus són orgànics però no van al contenidor de la brossa orgànica sinó a la deixalleria, perquè segueixen circuits diferents de tractament i transformació en compost. Si ho dipositem on no toca, farem malbé l’esforç de molta gent que separa correctament la seva brossa.

Quin és el paper de la ciutadania?

La ciutadania és fonamental, sense la seva implicació no es pot avançar. Així i tot, empreses i administracions també tenen a dir i fer perquè vivim en una societat de consum que incentiva especialment els productes d’un sol ús i busca, sobretot, la comoditat de l’usuari. Tots anem molt atrafegats i prioritzem aquells elements que pensem que ens poden facilitar el treball o augmentar la nostra comoditat i segurament no ens plantegem si els productes que comprem són compatibles amb el medi on vivim. I pot semblar que ara la gent està més conscienciada però no és del tot cert, els humans acostumem a respondre a estímuls. Per posar un exemple, l’impacte del plàstic no havia estat mai un gran tema de preocupació fins que no s’ha començat a fer la difusió mediàtica del problema dels plàstics en els nostres mars i oceans. Els residus són recursos aprofitables si se separen bé en origen i van al contenidor corresponent, però la realitat, que és tossuda, ens mostra que sempre es busquen excuses per no fer les coses com cal (no tinc espai, no tinc temps, no sé on va cada cosa, reciclo el vidre que és el més important). Cal fer un canvi de mentalitat i això requereix una forta implicació ciutadana. Si les persones no tenen present l’impacte que les seves activitats diàries estan generant al medi natural que ens envolta, no s’aconseguirà fer créixer la idea de la sostenibilitat. Qui no ha vist un voral de carretera amb plàstics i envasos llençats? I fins i tot vinyes amb bosses de plàstic que ha arrossegat el vent enganxades al cep?… Reciclar és important, però hem de pensar que la prevenció ho és molt més: si no hi ha residu, no hi ha problema.

Hi ha hagut canvis en la gestió de residus durant la crisi de la covid-19?

Des de la Mancomunitat vam prendre totes les mesures necessàries per evitar la propagació del virus, tant en el funcionament de les instal·lacions de gestió de residus com en els sistemes de recollida, proveint el personal amb els equips de protecció i sobretot informant la població del que implicava la pandèmia i de les mesures que calia seguir. En el cas de les persones infectades, per evitar la propagació del virus no cal fer recollida selectiva i sí dipositar els residus que han estat en contacte directe amb el pacient utilitzant dues bosses, una dins de l’altra i s’han de dipositar al contenidor de rebuig. S’han implantat unes mesures de desinfecció dels contenidors i espais adjacents. Els guants i mascaretes no es poden llençar a les papereres, al vàter o al terra, cal llençar-los al contenidor de rebuig. Finalment, una altra situació col·lateral generada per la covid-19 és que es fan servir més productes d’un sol ús i envasats, sigui d’alimentació o de neteja: hauríem de reduir residus.