El 12 de maig es va celebrar el Dia Internacional de la Infermeria, en record a Florence Nightingale (Londres, 12/5/1820 – 1910), precursora de la infermeria professional moderna i del primer model conceptual d’infermeria. Va destacar, entre altres, en les matemàtica i en l’aplicació dels seus coneixements a l’estadística de l’epidemiologia i al camp sanitari. El seu treball va inspirar Henry Dunant, fundador de Creu Roja i autor de les propostes humanitàries adoptades per la Convenció de Ginebra.
Avui, la presència de la covid-19 revela l’autèntica i valuosa tasca del professional d’infermeria. El col·lectiu d’infermeres té per missió la cura i atenció de malalts, ferits, persones de característiques especials, gent gran, tal com la seva precursora va implantar al segle XIX. Punts fort d’aquesta professió:
– Habilitat per comunicar-se (escoltar i parlar).
– Respecte a companys i pacients.
– Bona resistència física (jornada laboral de peu, moure i trasllat de pacients).
– Capacitat interpersonal (metge, pacient i familiars).
– Atenció als petits detalls (sisè sentit).
– Flexibilitat (no jutjar a la lleugera conductes estranyes).
– Empatia pel dolor i el sofriment dels altres.
– Estabilitat emocional davant de situacions de patiment i dolor.
– Resoldre problemes (mà esquerra).
– Decisions precises i cap “fred”.
La covid-19 ens ha revelat la importància de les persones i, en especial, del personal sanitari. Sentir la grandesa interior de l’amor d’aquests professionals, auxiliats pel personal de neteja i desinfecció, actuant tots a primera línia, amb sous precaris, amb falta d’equip d’auto-protecció i de personal de guàrdia, complint en escreix la seva tasca i observant com alguns veïns recriminaven el seu retorn a les seves llars i on es posa d’evidència una política miop i lamentable.
Menys compra de material bèl.lic i condecoracions militars, menys sous vitalicis a expolítics i mes formació i recurs sanitaris.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
