La vegueria sanitària (o hauríem de dir semivegueria, ja que el Baix Penedès va per un costat l’Alt Penedès i Garraf per un altre, i l’Anoia per un altre) ens ha durat de Nadal a Sant Esteve. JxC del Penedès va celebrar amb bombo i platerets que les pressions que havien estat exercint per singularitzar-se amb relació a la conurbació metropolitana de Barcelona pel que fa a les fases de desescalada, havien donat els seus fruits, i el Govern de la Generalitat havia accedit a fer avançar l’Alt Penedès i el Garraf cap a la fase 2 sense esperar el Baix Llobregat, que va a un ritme de contagis/descontagis molt més lent. Però quan el més lògic hauria estat que dilluns vinent, quinze dies després, Garraf i Alt Penedès haguessin passat a la fase 3, ens diuen que no, que ens tornen a unificar amb la Regió Sanitària Metropolitana Sud, no sabem si perquè els barcelonins es puguin anar a banyar a la platja de Sitges o per què. Com dèiem en l’editorial del 15 de maig, al cap i casal no hi creu ningú, en la vegueria Penedès.
El que es fa evident és que si durant dos mesos de confinament estricte la prioritat era sanitària, ara que la letalitat de la covid-19 ha baixat molt, sense descuidar la salut, però les autoritats polítiques (locals, nacionals, estatals internacionals) van llançades a intentar salvar en el que es pugui l’economia i, sobretot, la temporada turística, que tant aporta a alguns PIB.
Alçant la mirada, però sense deixar de mirar-nos el melic, cal parlar de George Floyd i de l’evidència que el racisme no se’n va per part d’encanteri, de la mateixa manera que els franquistes no van desaparèixer del mapa pel fet que es morís el dictador, i que el nazisme torna a aflorar en un país que fa pocs anys semblava ja del tot immunitzat. Les noves formes de govern –democràtic–, les lleis abolicionistes i els actes de recuperació de la memòria històrica i de transmissió dels fets passats a les noves generacions no són suficients per erradicar les ideologies tronades, que muten en nous formats o bé busquen passar desapercebudes fins que nous aires acompanyin. És el que està passant. Podem restar amb la consciència tranquil·la pensant que el racisme dels Estats Units ens queda molt lluny. La setmana passada, dos joves van ruixar amb benzina i van intentar cremar viu un sense sostre a Vilanova.
Entre els molts greuges que la gent reivindica des de fa temps, fins al punt de manifestar-se massivament, trobo a faltar que també es faci reclamant la protecció de les residències i les pensions. Sembla que la Gent Gran som invisibles per a molts.
Cal exigir el cessament d’aquell inepte conseller d’Erc del que depenien les residències. Per si algú encara no ho sap, el virus ja voltava per Europa a finals de l’estiu de 2019. Viatgers de la nostra vegueria ja van tornar contagiats d’un tour per la zona “zero” del nord d’Itàlia. Quan a Catalunya encara estàvem distrets amb altres assumptes menys letals.