El comerç local és vida

Durant setmanes els carrers comercials de pobles, barris, viles i ciutats han estat deserts. Persianes abaixades i cap ànima passejant-hi. Excepte els establiments declarats essencials, la resta s’han vist obligats a tancar durant setmanes provocant un daltabaix econòmic.

A Catalunya, el comerç suposa el 16% del PIB comptant comerç a l’engròs, al detall i venda de vehicles, i representa el 15% de l’ocupació. Segons les darreres dades del Cens del Comerç, al nostre país hi ha 101.216 establiments comercials i el 99,8% de les empreses del sector són microempreses o pimes.

El sector comerç és un dels més afectats per l’aturada de l’activitat econòmica generada per la crisi sanitària de la covid-19. Segons dades de la Direcció General de Comerç de la Generalitat, es tracta d’un àmbit que des de la declaració de l’estat d’alarma ha patit pèrdues per valor de 5.080 milions d’euros de facturació (des del 16 de març fins al 7 de juny), uns 423 milions d’euros cada setmana. Aquestes xifres han fet que en aquest sector s’hagin presentat 12.721 ERTO que afecten 12.721 persones. A més, segons la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), més de la meitat del petit comerç s’ha vist obligat a sol·licitar un préstec. El coronavirus ha provocat unes conseqüències sense precedents en el sector comerç.

Davant l’aturada total, molts establiments s’han intentat adaptar a la situació mitjançant la venda en línia, el repartiment a domicili o bé donant a conèixer el seu comerç a través de les xarxes socials i de nombroses aplicacions i pàgines web que han anat apareixent. Per la seva banda, els consumidors, també han canviat la manera de consumir, molts que mai havien comprat per internet, ho han fet per primera vegada, altres han optat per contactar amb els establiments directament o a través d’apps i fer-se portar la compra a domicili.

A banda d’aquests nous hàbits adquirits, el confinament ha servit als consumidors per prendre consciència del paper vital que juga el comerç local en el teixit de tots els pobles i barris.

Ara que la desescalada va avançant (el Baix Penedès està a la fase 3 i l’Alt Penedès i Garraf una per darrere), la majoria de comerços han aixecat la persiana i van recuperant lentament, i amb totes les mesures de seguretat que la llei els requereix, el seu dia a dia. Per aconseguir superar la delicada situació econòmica que els ha suposat estar setmanes sense treballar, el sector confia que els compradors apostin pel comerç local i el valorin més que abans de la pandèmia.

“Amb el coronavirus hem vist que la imatge fantasmagòrica dels comerços tancats i els carrers buits no són ciència-ficció. Hem comprovat com l’afirmació que el comerç és vida no és cap tòpic. Per tant, tinguem memòria i integrem-ho dins la nostra consciència: el comerç local ha de ser un puntal dels nostres pobles”, manifesta Susana Duaso, gerent de l’Associació Som Sant Sadurní. En la mateixa línia es manifesta Joan Calaf, dinamitzador comercial de Comerç del Foix, de Santa Margarida i els Monjos: “El comerç local té una funció social, i el confinament ens ha servit per deixar-ho ben palès. Genera llocs de feina, ingressos per als Ajuntaments, col·labora amb les entitats locals, dinamitza els carrers, etc.”

A tots ens agrada sortir a passejar i veure gent als carrers, entrar a una botiga i saber com es diu el dependent, deixar-nos aconsellar sabent que coneix bé el que producte que ven i que si tenim qualsevol problema, podrem tornar-hi perquè ens el solucioni. A tots ens agrada comprar productes de proximitat, saber que els diners que ens gastem serveixen per mantenir llocs de feina al nostre territori, poder comprar sense dependre del cotxe. A tots ens agrada, però les xifres demostren que els consumidors no hi aposten prou. I és que el petit comerç va perdent terreny engolit per un altre tipus d’establiments amb menys personalitat, però amb avantatges que com a consumidors també apreciem. Això explica el retrocés que estan patint les botigues de barri. Segons el Directori Central d’Empreses (DIRCE), l’any 2018 va tancar-se amb 6.998 empreses de comerç menys que el 2017 i amb elles es van perdre milers de llocs de treball. Les grans superfícies i la venda per internet són les dues grans amenaces per als establiments locals.

El petit comerç produeix més ingressos, més llocs de treball i retorn a la comunitat on està arrelat que les grans superfícies. Hi ha estudis que posen de manifest que per cada cent euros gastats en una botiga de barri, quaranta-cinc es queden a l’economia local, mentre que per cada cent euros invertits en una gran superfície, només quinze es queden al territori. Això s’explica perquè els comerços locals són molt més propensos a utilitzar serveis que ofereixen empreses locals.

Ja ho hem apuntat, amb el comerç local es fomenta l’activitat emprenedora de petits empresaris i autònoms i es generen milers de llocs de treball, contribuint d’aquesta manera a crear riquesa en l’entorn més immediat.

Donant suport al comerç local es contribueix a diversificar l’economia i a singularitzar els pobles i ciutats. Si a un comerciant d’un negoci petit li va bé, això repercuteix a l’entorn on es troba perquè el dinamitza econòmicament i social, ja que la resta de comerços s’activen per no quedar-se enrere i en últim terme això acaba incidint en el consumidor, que veu enriquir-se la seva experiència de compra.

Per altra banda, les botigues animen i donen vida als baris, generen trànsit de vianants i, alhora col·laboren per evitar la degradació dels barris. El comerç local contribueix també a pal·liar la despoblació de les zones rurals, ja que acosta als seus habitants productes i serveis de primera necessitat.

Tal com hem indicat a l’inici, l’aturada de tota l’activitat econòmica ha estat nefasta per al comerç local. En pràcticament tots els pobles i ciutats hi ha establiments que van abaixar la persiana a meitats de març i que ja no la tornaran a aixecar. Al Vendrell, segons el Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT), hi ha dues o tres botigues que ja no obriran. És una xifra similar a la que ha facilitat Viu Comerç, l’associació que aglutina 210 establiments de Vilanova i la Geltrú. A Vilafranca, segons Centre Vila, també hi ha dues botigues que no obriran, les mateixes que a Santa Margarida i els Monjos i a Sant Sadurní, tres associats de Som Sant Sadurní, han tancat. En molts casos, es tracta de comerciants que s’havien de jubilar aviat i que ja no s’han vist amb cor de continuar.

“Si hi ha alguna cosa positiva de tot plegat, és que molts comerços que no creien en internet, amb la pandèmia s’han adonat que cal tenir, com a mínim, presència a la xarxa”, comenta Salvador Rodríguez, president del CIT Vendrell. “Hi ha hagut un abans i un després del coronavirus, perquè el comerç tradicional ha obert els ulls i ha deixat de veure l’on line com un enemic per convertir-lo en un aliat”, rebla Marta Vives, presidenta de l’associació vilafranquina Centre Vila.

Amb la pandèmia pràcticament tots els comerços han reduït el seu horari. Per Joan Carles Margarit, president de Viu Comerç, ara és una bona oportunitat perquè els comerços ajustin els horaris: “Un 67% dels nostres associats està obrint amb horari reduït i molts es plantegen establir-los ja com a habituals. De fet, si del que es tracta és d’anar cap a l’horari europeu, ara que ja hem fet aquest pas, seria un bon moment per fixar-los”, manifesta.

El repartiment a domicili també és una estratègia que ha jugat el comerç local durant el confinament i que també sembla tenir continuïtat. De fet, l’associació Sant Sadurní el 15 de juny té previst iniciar una campanya oferint als seus associats quinze repartiments gratuïts dins de la vila i, a partir del setzè els cobraria a preu de cost.

Amb l’inici de la fase 2, els comerços locals van veure com les botigues tornaven a prendre vida. En general, estan satisfets amb la resposta dels consumidors, tot i que expliquen que els serà molt difícil assolir les dades de facturació de l’any passat: “Als establiments hi pot entrar molta menys gent, per ara no podem organitzar actes com el Shopping Night o el Fora Estocs, que congregaven molta gent i ajudaven a vendre; serà molt complicat assolir el volum de facturació de l’any passat per la mateixa època”, diu Marta Vives, de Centre Vila.

“Veiem el futur incert, tots hem perdut poder adquisitiu, la gent té menys diners per gastar i es parla d’un repunt de la covid-19 a la tardor”, comenta Salvador Rodríguez, del CIT del Vendrell. Davant d’això, però, els botiguers i les associacions de comerciants adapten accions per promoure el consum local amb targetes de fidelització, sorteigs… “No ens queda cap més remei que adaptar-nos, no ens podem quedar pas parats”, conclou Joan Calaf, de Comerç del Foix.

Per poder superar l’aturada, hi ha comerços que han reorientat la seva activitat. Aquest és el cas de La Mar, una botiga de roba de Vilafranca. Mar Melero, la seva propietària, comenta que a ella la covid-19 l’ha afectat especialment perquè el seu establiment està molt especialitzat en roba de festa i s’han anul·lat totes les celebracions: “ara el que m’està salvant és la venda de mascaretes de roba. Com que per ara no es poden celebrar gaires festes, el que he fet és augmentar l’oferta de roba de tot portar”. A Teixits Solà, també de Vilafranca, estan especialitzats en roba de parament de la llar, cortines a mida i tendals. Com centenars d’establiments del nostre país, per poder tirar endavant i superar els efectes econòmics de la pandèmia, han presentat un ERTO. Raimon Solà explica que han aprofitat l’aturada per actualitzar el web i ser molt actius en les xarxes socials. Pel que fa al seu dia a dia, han notat que els ha incrementat lleugerament la instal·lació de tendals: “El bon temps que ha fet darrerament i el fet que hi ha gent que no sap si podrà marxar de vacances, ha fet que tinguem més demanda de tendals”, explica. Segons les associacions de comerciants, des que va començar la desescalada, la major preocupació dels seus associats era com garantir les mesures de seguretat sanitària. És per això que des de totes les associacions es va treballar per informar rigorosament tots els establiments i, en la mesura del possible, facilitar-los mascaretes, pantalles protectores, gels hidroalcohòlics o guants.

Per sectors, entre els comerços que més diners han hagut de gastar en seguretat ha estat el tèxtil. Marta Vivas, de la botiga de roba íntima amb el mateix nom de Vilafranca, calcula que ha invertit més de 200 euros: “Hem de tenir productes per desinfectar la roba, per netejar els emprovadors, per a terra i els mobles. També he hagut de comprar una màquina de vapor per esterilitzar el gènere i col·locar uns vinils al terra per marcar les distàncies de seguretat. A més, en un espai de la botiga hem habilitat una zona segura per deixar-hi durant 48 hores la roba que les clientes s’emproven”, conclou.

Com hem vist al llarg de l’article, la crisi de la covid-19 ha servit perquè molts comerciants s’adonessin de la necessitat de tenir presència a la xarxa per poder continuar abastint els seus clients tot i tenir l’establiment tancat. I és també en aquest marc que ha començat a sonar amb força un terme manllevat de l’anglès: el Marketplace. El concepte no és nou, però el confinament ha fet que moltes associacions de comerciants i ajuntaments l’encunyin i treballin per desenvolupar-ne en l’àmbit del comerç local.

Un marketplace és una plataforma interactiva, un aparador on el consumidor troba tota mena d’articles provinents de diferents comerços, compra els que més l’interessen, fa un únic pagament i els rep a casa. Amazon i eBay són dos dels marketplace de comerç més coneguts que existeixen. El que aquestes setmanes està sobre la taula de moltes associacions i regidories de comerç del nostre país és la creació de marketplace per fomentar el comerç local, és a dir, plataformes que integrin els comerços de tota una vila o, fins i tot, de diferents pobles i ciutats de Catalunya.

Tot i que ja existeixen algunes plataformes d’aquest tipus que aglutinen el teixit comercial d’una associació o d’un barri, arran del confinament han sorgit noves iniciatives. Una de les que va prenent forma i creixent és Cliccat.cat, que vol esdevenir el primer marketplace associatiu de Catalunya. De moment han anunciat que volen sumar-se a aquesta plataforma 93 associacions que integren més de 10.000 comerços de la ciutat, entre les quals hi ha Viu Comerç, de Vilanova i la Geltrú, Comerç del Foix, de Santa Margarida i els Monjos i l’Ajuntament de Cunit. Som Sant Sadurní també s’ha mostrat interessada amb la plataforma i des de Vilafranca s’està estudiant la possibilitat.

De fet a Vilafranca, tal com explica el regidor de Comerç i Promoció Econòmica, Joan Manel Montfort, la idea que es va començar a treballar durant el confinament juntament amb els comerciants de la vila va ser crear un marketplace local, però amb la posterior aparició de cliccat.cat, han optat per estudiar també aquesta proposta: “Ara mateix estem valorant diferents opcions. Ja ens hem entrevistat amb set plataformes diferents i en aquests moments volem estudiar la proposta del marketplace català, per veure si és capaç de donar-nous prou singularitat i identificació”. Fins ara l’Ajuntament de Vilafranca ha estat treballant amb la idea de crear un marketplace amb el comerç local, que incorporés també tota l’oferta cultural, de restauració i d’oci de la vila, que contemplés el repartiment amb bicicleta i es complementés amb dos punts de recollida, un al centre i un als afores. “Aquí l’interessant és que comerciants i Ajuntament anem plegats i quan ens haguem decidit per alguna plataforma, ho farem junts”, comenta Montfort.