Com una llosa

Dimecres al matí ens despertàvem amb un nou cas de violència de gènere, en aquest cas al Vendrell. A les quatre de la matinada els Bombers rebien l’avís d’un incendi en un pis al carrer del Mig, a la zona coneguda com dels Pisos Planas. Poca estona després es confirmava que el foc havia estat intencionat i que el presumpte autor, que s’havia donat a la fuga, era l’exmarit d’una de les persones ferides. Mentre ella, en estat crític, era traslladada a l’Hospital de la Vall d’Hebron, ell fugia a amagar-se dalt la teulada de l’edifici d’oci de les Mates. Quan els cossos de seguretat van localitzar-lo, van caldre hores per detenir-lo, perquè ell amenaçava de llençar-se al buit.

I sense temps per assumir l’impacte, coneixíem que l’home feia només cinc dies que havia estat condemnat pel jutjat de violència sobre la dona del Vendrell per dos episodis recents contra la víctima, de qui s’havia separat feia quatre mesos. Un dia l’havia pegada i cinc dies més tard s’havia tornat a presentar a casa seva amb una barra de ferro amenaçant d’entrar i matar-la.

Ella va ser valenta i va denunciar. Perquè, sí, malauradament s’ha de ser valenta per denunciar el teu botxí en aquest país amb un sistema judicial masclista i patriarcal, que s’afanya a dictar sentències, però que després no destina recursos per garantir la seguretat de les dones.

El cas de la veïna del Vendrell n’és un dolorós exemple més. Un dels tants que gairebé cada setmana omplen algun titular. Ella va denunciar, a ell el van condemnar divendres a pagar-li 150 euros (150??) per les lesions que li havia provocat, a 44 dies de treballs comunitaris i van prohibir-li acostar-se a menys de 500 metres d’ella durant 8 mesos. 168 hores després d’aquesta condemna, de matinada tornava a casa i hi calava foc. Amb tota la impunitat. Segons el TSJC, la sentència es va comunicar a les parts personades i a la policia el mateix dia, i també es va incorporar l’ordre d’allunyament als sistemes pertinents. És més que evident que una part de l’engranatge falla i qui n’acaba sempre pagant les conseqüències és la víctima. Quan el sistema falla reiteradament i de manera tan flagrant, resulta vital revisar-lo.