Que la merda és un bon adob ho sabien ja els avis dels avis. El que potser no imaginaven era que algú cregués que posar un abocador de restes sense controlar podia ser beneficiós per un terreny on hi ha horts urbans. Ni que alguns veïns meresquessin un skyline de muntanyetes de detritus. Un espai municipal declarat zona verda convertit en abocador sense control i on gràcies a la denúncia de la CUP, la setmana passada vèiem com tècnics degudament preparats extreien materials desconeguts, restes segurament d’amiant, un material conegut popularment com a uralita.
Ens qüestionem per què en un terreny que hauria de ser de gaudi dels veïns, fa més de dos anys que s’hi acumulen runes de tot tipus. I encara hi ha altres preguntes tant o més preocupants: per què no s’han pres mesures de control sobre qui i què hi aboca? Quin és l’origen, encara a hores d’ara desconegut, de tot el material? S’ha valorat adequadament el risc que comporta tenir aquell espai de lliure accés?
De ben segur que el govern local té en regla tots els permisos i llicències i estem segurs que ens informarà adequadament de l’absoluta legalitat de tot el que s’hi aboca i el control que se’n deriva. El que no podem deixar de qüestionar és la ubicació de l’espai, al costat d’uns horts urbans i davant d’un espai de lleure esportiu i pas habitual de joves i infants, així com també que no s’haguessin pres mesures de control per evitar l’entrada de materials perillosos i, per últim, l’ús d’un terreny catalogat com a zona verda per a abocament de runa. Que de ben segur no és l’adob que més li convenia a l’entorn.
Marcel Martínez
Regidor de la CUP de Vilafranca del Penedès
