El 15 de setembre és el Dia Internacional de la Democràcia. Si ho mirem amb perspectiva, la humanitat ha fet avanços inqüestionables en el procés de democratització de les diferents comunitats organitzades en forma d’estat. Milions de persones han pogut viure en democràcies liberals que són, encara que imperfecte, el sistema de govern que més permet exercir la llibertat personal i comunitària.
Ara bé la democràcia, com la llibertat, no són un estatus perenne i estàtic, ans al contrari, són un procés que cada dia s’ha de potenciar i ha de ser un dels objectius de qualsevol societat
Aquí, la petició de celebrar un referèndum d’autodeterminació ha posat el focus sobre què és la democràcia i com es poden exercir els seus drets. Hem escoltat frases com “Votar és democràcia” o “No hi ha democràcia si no hi ha respecte a la legalitat vigent i a la Constitució”. I no hi ha democràcia sense urnes i sense respecte a la llei, però també els règims autoritaris posen urnes i tenen una legalitat establerta.
De fet, la democràcia és un procés continu que té com a objectiu assegurar les millors condicions perquè cada persona i col·lectiu puguin viure en llibertat. La llibertat és un procés continu d’apoderament per superar condicionaments polítics, socials, econòmics i culturals que limiten l’exercici dels drets personals i col·lectius. Depèn de com es garanteixi aquest apoderament per valorar si vivim en una democràcia madura o feble.
El debat que hauríem de fer és quin tipus de democràcia tenim a l’Estat espanyol i quin tipus de democràcia voldrem per la República catalana; sobre l’efectiva separació entre els poders legislatiu, executiu i judicial; sobre la presència de mitjans de comunicació lliures de condicionaments polítics i econòmics; sobre com limitar el poder d’influència de les multinacionals i sobre la corrupció sistèmica dins del sistema polític.
Ivan Faccia
Cunit
