S’ha posat en marxa el projecte de la zona de baixes emissions de Barcelona (ZBE). Un projecte que pretén reduir la contaminació i la pol·lució al conjunt de Barcelona i l’àrea interior delimitada per les rondes de la ciutat.
Com a proposta per millorar la vida dels habitants d’aquesta àrea ens sembla molt adient. Però hem de lamentar que s’ha fet pensant exclusivament en Barcelona i renunciant a tenir una visió global del seu funcionament diari. Ens esperàvem una resposta més responsable amb relació a les dinàmiques de Barcelona i la seva àrea per part del govern de la ciutat i de la seva alcaldessa, Ada Colau.
Volem posar l’èmfasi en dos aspectes importants. Per un cantó, en el fet que des de la perifèria hi ha una gran i alta mobilitat laboral i obligada cap a Barcelona, que es realitza amb transport privat i transport públic. Respecte al transport privat, cal remarcar que molt del parc d’automòbil de la perifèria està envellit. No s’han desenvolupat mesures econòmiques per pal·liar aquesta deficiència. Es podria haver proposat algun pla per modernitzar la flota d’automòbils en els pressupostos de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Per altra banda, implementar restriccions d’entrada a Barcelona sense millorar una mínima freqüència de bus o de trens ens sembla una temeritat. Molta gent haurà de deixar el cotxe i agafar el transport públic que té la mateixa oferta d’abans de la implementació de les ZBE. Més usuaris i el mateix servei. Ja estava saturat abans, ara més. Deixen abandonada la perifèria, un cop més.
El projecte de la ZBE era una oportunitat per modernitzar el transport públic, sobretot en clau perifèria. Però Barcelona ha renunciat no només a ser la capital de Catalunya, sinó a ser una de les metròpolis europees amb les quals sovint es compara.
Jaume Casañas
Cunit
