5 anys

Ha passat ja un quinquenni i volem celebrar l’efemèride dedicant aquest Tema de la Setmana a recordar allò més important que ha passat i que s’ha publicat en les nostres pàgines durant aquest període. L’actualitat informativa ha estat molt i molt variada.

Aquesta nova etapa de La Fura, després de quatre mesos d’aturada, va començar la seva singladura el 2 d’octubre de 2015. I va ser una presentació en societat d’upa, amb una notable densitat informativa. El primer Tema de la Setmana reflectia el resultat de les eleccions plebiscitàries que feien l’encàrrec al pròxim govern de la Generalitat de portar el país a la independència després de celebrar un referèndum. Unes eleccions il·lusionants, quan semblava que tot era possible i l’Estat encara no havia tret a la llum la seva cara més fosca de manera acarnissada. La imatge de portada era una família anant a votar amb la senyera, i també s’hi donava la composició del nou Parlament, amb majoria absoluta independentista sumant els vots de Junts pel Sí i la CUP.

Dues notícies més destacaven en aquella primera portada: la celebració del Cavatast a Sant Sadurní i el fet que Vilanova es quedava definitivament sense cinema. Ja no hi havia els Lauren i ara tancava definitivament el Bosc de la rambla Principal. Tot el que es faria en els mesos successius per recuperar unes sales comercials a la ciutat seria en va. Es van passar a fer sessions de cine d’autor a Teatre Principal i més endavant al Círcol Catòlic, compaginant les projeccions amb el teatre.

L’any s’acabava, però encara hi va haver diverses notícies al Penedès dignes de menció. Per Santa Teresa, els Nens del Vendrell es convertien en colla de nou en descarregar el seu primer 3 de 9 amb folre, a la plaça Vella, i al novembre ens fèiem ressò que el jaciment arqueològic de la Font de la Canya es convertia en un museu a l’aire lliure, font de coneixement del nostre passat vitivinícola més ancestral, i també font de divulgació.

Al desembre s’anunciava la presentació del tercer Pla Estratègic del Penedès, amb la novetat que per primer cop incloïa la comarca de l’Anoia, de manera que el Penedès passava a planificar el seu futur en clau vegueria completa. Finalment, abans de Nadal, l’any es tancava donant a conèixer els resultats de les eleccions generals del 20-D, en què al Penedès guanyaven l’esquerra i el dret a decidir.

El 2016 va ser el primer any complet de la nova i il·lusionant etapa de La Fura. I va ser un any també de moltes notícies de portada de caràcter casteller. Va arrencar amb l’aprovació per part de l’assemblea dels Castellers de Vilafranca de la museïtzació de Cal Figarot i va culminar amb el primer 4 de 9 amb folre carregat pels Xicots de Vilafranca. Entremig hi va haver la victòria dels verds al concurs de Tarragona, l’onzena i vuitè consecutiu. A més, hi van descarregar el seu primer i únic fins ara 4 de 10 amb folre i manilles, castell que havien coronat per primer cop un mes abans, per Sant Fèlix. També al concurs, però en aquest cas en la jornada de dissabte, els Xicots aconseguien finalment la primera posició. Doble victòria, doncs, vilafranquina. A més, els Xicots havien descarregat per festa major el seu primer castell de nou, el 3 de 9 folrat, i per Sant Fèlix es van veure 14 gamma extra, entre ells: tres 3 de 10, un 4 de 10 i dos 4 de 9. I encara més novetats: Vilanova i el Vendrell es van convertir en plaça de deu (amb el 3 de 10 dels verds per les Neus i el de la Jove de Tarragona per Santa Teresa), els Nens del Vendrell completaven el seu primer 4 de 9 amb folre per la Fira, i encara ens queda el primer 3 de 8 aixecat per sota dels Castellers, a la Bisbal del Penedès (placa inclosa).

La cultura va donar altres titulars, gens menyspreables. Hi va haver el concert amb què el grup vendrellenc de rock Lax’n’Busto posava fi a trenta anys dalt dels escenaris; l’aprovació del protocol de la festa major del Vendrell i el boicot per part de la majoria de balls populars de Vilanova del Vot del Poble, per la prohibició municipal de fer festivals de música al centre de la ciutat. I és que unes setmanes enrere, a conseqüència d’una resolució judicial, el festival Nowa Reggae s’havia hagut de traslladar al parc de Ribes Roges, i el Tingladu al parc de Baix a Mar; molt a prop d’on al setembre començarien a construir la plaça del Port.

2016 també va ser l’any en què la “justícia” va enviar a la presó l’exalcalde de Santa Fe, Marcel Surià, per empadronar immigrants que no vivien al poble.

En el vessant esportiu destaquen la consecució, per primer cop, del Torneig d’Històrics del futbol, per part del FC Vilafranca, i l’accés a la final four de la CERS europea, també per primer cop, del CP Vilafranca d’hoquei patins.

És destacable també l’obertura del segon ambulatori de Vilafranca, al novembre; una ciutat que, com denunciava el Col·legi d’Advocacia de Vilafranca a finals d’any, té uns jutjats que no tenen fiscal i on els jutges canvien cada 2×3. No era aquesta l’única notícia recurrent de 2016, que podia ser portada l’any següent, l’altre o l’altre. Vegem-ho. 19 de febrer: “Incidències a la línia de Rodalies dia sí, dia també”. 26 de febrer: “El 20% de vendrellencs són usuaris de serveis socials”. 18 de novembre: “El català només és llengua d’ús preferent del 35% de penedesencs”. Un retrat del que hi ha. Més coses, ara en clau positiva. La fibra òptica arribava a principis d’any als polígons industrials de l’Alt Penedès; un factor de competitivitat; l’ampliació de l’aparcament de l’Hospital dels Camils; la reconstrucció del port de Coma-ruga; i l’obertura de la primera part enjardinada de la llosa de la via a Vilafranca, a vigílies de festa major.

Per acabar aquell recull gens exhaustiu, hi ha la tala dels plàtans de la plaça Vella del Vendrell, a vigílies de la Fira de Santa Teresa; i l’anunci que no hi hauria més coronacions de reines del cava a Sant Sadurní per la Setmana del Cava. Dues notícies que van causar cert rebombori i que, vistes en perspectiva, doncs potser no n’hi havia per tant. La plaça Vella, que és un espai recollit, ara està més neta i els castells s’hi veuen millor, i Sant Sadurní cerca modernitzar-se en les accions de promoció del cava.

Els temps políticament convulsos deriven històricament en moltes convocatòries electorals. Ja va passar durant la Segona República i està tornant a passar ara. El 2017 n’hi va haver dos, de comicis: el referèndum de l’1-O, que és possiblement l’acte de mobilització ciutadana més important que hagi fet mai un país… amb l’Estat jugant-hi a la contra, i les vergonyoses eleccions del 155, en què amb tota la maquinària de l’estat desbocada a aixafar el moviment independentista amb totes les seves armes, la ciutadania va revalidar la majoria independentista al Parlament. La Fura es va fer ressò de com va anar l’1-O, amb 110.000 votants i un 90% de paperetes a favor de la independència, i també va informar que al Penedès les eleccions de vigílies de Nadal van ratificar la majoria independentista. Vox populi. Entremig, Codorniu cedia a les pressions de Madrid i traslladava la seva seu social –no pas les vinyes– a la Rioja; i també hi havia un parell de vagues generals, talls d’autopista, manifestacions massives, etc.

Tanmateix, l’any va donar per molt més, informativament. Va començar amb una crisi política a l’Ajuntament del Vendrell per l’expulsió d’ERC del govern; hi ha l’anunci de les negociacions entre l’ADEGP i la UEP per fusionar-se en una única patronal penedesenca; i amb una nova versió de la guerra del cava, vint anys després de la primera, en aquest cas amb Extremadura com a protagonista, entestada a ampliar la superfície de plantació de vinya, un fet que indefectiblement es tradueix en una rebaixa del preu del raïm i, en conseqüència, en un empobriment de la pagesia. Relacionat amb el món de pagès, a principis d’agost començava la verema més primerenca de la història, de la qual cosa se’n pot fer una lectura en clau de canvi climàtic, i el celler Torres recuperava la varietat de raïm ancestral moneu.

El mes d’agost també va situar l’Alt Penedès a la primera plana de l’actualitat política per l’atemptat de les rambles de Barcelona. En primer lloc, perquè la quinzena i darrera víctima de Younes Aboyaaqqoub era el vilafranquí de 34 anys Pau Pérez, i en segon lloc perquè el terrorista va ser abatut pels Mossos d’Esquadra, quatre dies després de la matança, al mig d’una vinya propera a Sant Sadurní i a la carretera de Gelida.

En l’àmbit esportiu, el FC Vilafranca es classificava per segon any consecutiu per jugar el play off d’ascens a 2a B de futbol. Encara no ho ha aconseguit mai, però l’ambició persisteix. També el CP Vilafranca accedia de manera èpica a la fase final de la CERS europea d’hoquei patins, on queia amb el cap ben alt, i irrompia en el món del ciclisme català un nom propi que en els anys a venir donaria molt que parlar, el vilanoví Marc Soler, que feia podi a la Volta Ciclista a Catalunya.

En castells, aquest 2017 destaquen el primer 4 de 9 amb folre descarregat pels Xicots de Vilafranca, al juliol per la festa major de la Granada, i la gran diada de Santa Teresa al Vendrell, on la Joves de Valls descarregava la seva primera torre de 8 sense folre i la Jove de Tarragona coronava el seu primer 4 de 9, també sense folre.

Una altra notícia important, que encara no ha tingut una repercussió pràctica real, va ser l’aprovació per part del Parlament de Catalunya, el 8 de febrer, de la modificació de la llei que reconeix el Penedès com la vuitena vegueria de Catalunya.

En l’àmbit social, al març es va saber que els Serveis Socials del Vendrell havien atès l’any anterior quasi 2.500 famílies; que la meitat dels penedesencs tenen privacions econòmiques i que el 40% no es poden permetre anar de vacances; i es va acabar l’any amb dues bones notícies: l’inici de la regeneració de la platja del Far de Vilanova, que n’ha tret definitivament els vehicles i n’ha convertit l’accés en un espai natural i de biodiversitat; i el reconeixement de la narradora inèdita Clara Queraltó, del Pla del Penedès, amb el Premi Mercè Rodoreda de la Nit de Santa Llúcia, amb un recull de contes.

El sector del vi i el cava sempre dona titulars al Penedès. Els de 2018 són de pes. Primer Freixenet (al març) i després Codorniu (al juny) anunciaven la seva venda al grup alemany Henkel i a un fons d’inversió nord-americà, respectivament. Que les dues grans caves tinguin la casa mare i, per tant, el centre de decisió, lluny de casa, d’entrada no pot ser una bona notícia. Com tampoc ho és l’aleshores pitjor plaga de míldiu de la història que hi va haver la primavera de 2018. En canvi, el sector del cava feia rècord històric de vendes (252,5 milions d’ampolles) i la pagesia catalana va guanyar al juliol les eleccions al Consell Regulador del Cava, davant les insòlites candidatures de Requena i Extremadura.

En la vessant patrimonial tenim la reivindicadíssima restauració del claustre dels Trinitaris (Vilafranca) i la del Castellot (Castellví de la Marca). També l’Ajuntament de Sant Sadurní va celebrar les campanades de Cap d’Any comprant l’històric edifici de Can Guineu (altra cosa és el que s’hi pugui fer, que encara s’ha de decidir). També s’obria a la ciutat per primer cop, a finals de primavera, l’icònic Xalet del Nin de Vilanova; s’anunciava la descoberta a les Masies de Sant Miquel d’un poblat ibèric comparable al d’Ullastret; i el Museu Víctor Balaguer de Vilanova exposava a finals d’any, per primer cop junts, 38 olis cedits pel Museu del Prado.

Aquest any Vilafranca arribava per primer cop als 40.000 habitants empadronats. Ja se la pot anomenar, doncs, ciutat; encara que petita. Que tornarà a créixer demogràficament quan es desenvolupi el pla de transformació del Molí d’en Rovira, amb 900 pisos projectats, aprovat al novembre. Altres notícies de calat polític de l’any són l’entrada en vigor al juny de la llibertat horària comercial a Vilanova; la restricció de l’aparcament gratuït durant l’estiu a Baix a Mar (Vilanova) i l’expulsió a misses dites –cinc mesos després del 155– del PSC del govern de la mateixa ciutat, per part del PDeCAT, per l’alineació del partit amb el 155 i tot el que va venir al darrere. Al cap de dos mesos, ERC ocupava el seu lloc. Finalment hi ha les mocions de censura a Sant Martí Sarroca (que va prosperar) i la Bisbal del Penedès (que va fer aigües); l’elecció de Pere Regull com a delegat de la vegueria Penedès, fet molt mal rebut per la ciutat de Vilanova; i la celebració del judici polític als nou de Vilanova, finalment amb set absolucions i dues condemnes.

En l’àmbit esportiu, un nom propi: Marc Soler. El vilanoví va guanyar la prestigiosa París-Niça, va ser cinquè a la Volta a Catalunya i va debutar al Tour. A més, el CP Calafell pujava a l’OK Lliga d’hoquei patins i el FC Vilafranca arribava a la final de la Copa Catalunya de futbol, però no va poder alçar el trofeu.

Dos successos van tenir molt de ressò fa dos anys: al febrer, l’accident mortal de tres arbocencs, abassegats per un tràiler a l’N-340, quan el Ministeri s’havia compromès a treure els camions de la Nacional i fer-los passar per l’autopista; i al juny, la commoció que va causar a Vilanova l’escabrós assassinat d’una nena de 13 anys.

Altres notícies de 2018 van ser la concessió del Premi Nacional de Cultura a la Fundació Pau Casals; la instal·lació de càmeres de videovigilància al sempre conflictiu carrer Monturiol, de la Platja de Calafell; la concessió al Vendrell de la Capitalitat de la Cultura Catalana de l’any al 2020; i la publicació d’un estudi que detectava altes concentracions de benzè durant l’estiu als voltants de la foneria Componentes Vilanova.

L’any passat va tornar a ser un any d’eleccions a dojo. Generals (Congrés i Senat) a l’abril, municipals i europees al maig i un altre cop generals al novembre. En clau local, JxC i PSC se segueixen repartint el poder als ajuntaments: Junts manté l’hegemonia de l’antiga CiU [principalment] als pobles petits (amb l’excepció de Vilafranca), i els socialistes dominen els municipis més grans (Vilanova, el Vendrell, Calafell, Sant Pere de Ribes, Gelida, Santa Margarida i els Monjos, Cunit), amb ERC guanyant-los espai molt de mica en mica.

La gran novetat va ser el pacte tripartit independentista a Vilanova (ERC-JxC-CUP), que va arribar per fascicles i que va donar l’alcaldia a la republicana Olga Arnau. Al Vendrell el PSC va ser capaç d’acabar amb vuit anys de fragmentació al ple de l’Ajuntament i també va estrenar alcalde, Kenneth Martínez; al mateix temps, Martí Carnicer s’acomiadava de 40 anys seguits empalmant càrrecs públics. I a Vilafranca, JxV i PSC renovaven el pacte de govern i Pere Regull conservava l’alcaldia.

Abans de les eleccions, temps d’inauguracions: la nova biblioteca Ventura Gassol a Calafell; la passera, el camí separat de la platja i la renaturalització de les Madrigueres, connectada amb el passeig marítim de Sant Salvador amb una passarel·la sobre la riera de la Bisbal; i un ecògraf d’última generació a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. Però per als polítics no tot va ser tallar cintes, en el primer semestre de l’any. El Baix Penedès i el Garraf van reobrir al gener la guerra pel desorbitat preu dels peatges de l’autopista C-32… fins que el conseller Calvet els va dir al març que nanai de la Xina, i no se’n parli més (fins que tornin a venir eleccions?). A Vilafranca es creava una plataforma d’AMPA amb l’objectiu d’erradicar la segregació escolar. I a Vilanova es feia pública una auditoria externa que informava que el 20% de l’enrajolat del nucli antic de Vilanova estava malmès.

Altres notícies de portada van ser el cop de porta del Parlament de Catalunya al quart cinturó; la requalificació de l’espai que havia ocupat l’antiga Griffi de Vilanova com a parc comercial; també la projecció del polígon logístic de Can Vias, de 110 hectàrees, molt a prop de la Ràpita, en terrenys de l’Arboç, Castellet i la Gornal i Castellví de la Marca; l’aprovació i posterior marxa enrere d’un projecte per instal·lar una planta asfàltica a la pedrera de Pacs, que va enervar la població local i de la rodalia; i la mobilització ciutadana a Lavern per intentar aturar un pla parcial que faria créixer el poble en gran proporció.

També en clau econòmica, l’any va començar amb una nova escissió dins el món del cava, la dels cellers que fundarien la marca Corpinnat; la pagesia convocava una insòlita jornada de vaga en plena verema, per denunciar el baix preu del raïm; i l’assemblea del Centre Excursionista del Penedès aprovava un ambiciós projecte de rocòdrom, gimnàs i seu social, a l’antiga Bolera de Vilafranca.

D’altra banda, el 2019 l’arqueologia va estar d’enhorabona. Perquè la Ciutadella Ibèrica de Calafell es tornava a excavar, deu anys després; perquè es va descobrir una fortalesa ibèrica al puig del Cocodril (Subirats); perquè trobaven als Casots restes de grans vertebrats del Miocè; perquè es trobaven a la cova Foradada de Calafell les primeres restes d’ornaments personals neandertals de la Península Ibèrica; i perquè es confirmava que la ciutat ibera de Banyeres és la més ben conservada del país (i només s’ha començat a excavar). Deunidó.

En l’àmbit de la cultura, tres premis: l’Anna Maria Saavedra a obra inèdita, a la medionenca Agnès Esquirol; el Vallverdú d’assaig, al vilafranquí Jordi Romeu; i el Marià Manent de poesia, al vilafranquí Jordi Llavina. També va ser notícia, i font de molta inquietud al Vendrell, el robatori de la parella de Gegants de la vila, que finalment van trobar en una carretera de Castelló, cinc dies després (a la tornada, se’ls va fer una festa de benvinguda); i l’anunci de la prohibició a partir de l’any següent de fer servir caramels no biodegradables a les comparses de Vilanova.

L’esclafit de Vilanova a l’estiu, l’obertura de la variant de Vallirana (amb afectació directa pel trànsit de l’N-340), la indignació que va causar la presència de soldats armats a Vilafranca un dissabte al matí o el clam unitari contra la sentència als presos polítics independentistes són altres fets que van tenir un ressò rellevant al llarg d’aquell 2019.

Sense cap dubte, el 2020 serà recordat com l’any que la malaltia dita covid-19 va fer un escac com una casa de pagès a tota la societat mundial. La pandèmia del segle que va confinar mig món, va causar morts a milers, va arruïnar moltes empreses, va deixar milions de famílies a l’estacada… i els principals laboratoris mèdics del món buscant a contrarellotge un antídot per poder tornar a viure tranquils (sanitàriament): sense mascaretes ni distància social, podent-nos fer abraçades i petons, podent anar on es vulgui, en grup, assistir a actes socials, culturals, esportius, etc.

Han estat moltes les notícies de portada que hi han fet referència: des de quan va paralitzar el Penedès de cop i volta el 13 de març, fins a l’actualització del nombre de defuncions al territori, passant per l’acarnissament de la covid amb la gent gran, la desescalada, les Fires de Maig Virtuals a Vilafranca, o també l’increment del nombre d’usuaris de l’Economat de Vilanova (+150% en poques setmanes) i la celebració fora programa de les festes majors de Ribes i Vilafranca sense respectar la distància social (per dir-ho fi).

L’altra bomba informativa que s’anava coent de feia temps i que finalment ha esclatat enguany ha estat l’anunci de tancament de les més grans indústries que hi ha al Penedès i les repercussions laborals que això pot tenir. Glass (Saint Gobain), Robert Bosch i Alfisa, amb afectació a nombroses empreses més petites que en depenen, com també les que depenen de Nissan (Calsonic n’és un cas), han activat el compte enrere i amenacen, si no s’hi posa remei, de fer créixer la bombolla d’aturats exponencialment a l’Alt i Baix Penedès.

Hom pot pensar: sempre ens quedarà el cava. Fiar-ho tot a un únic sector sol ser mal negoci. En qualsevol cas, les notícies que destaquen enguany d’aquest sector han estat l’aprovació de la zonificació de la DO Cava, que han donat el nom de “Comtats de Barcelona” al cava fet a Catalunya; també la fusió de les dues patronals cavistes (Pimecava i Institut del Cava), després que els últims anys hagin anat abandonant la marca cava els que ara venen com a Clàssic Penedès o com a Corpinnat. I encara tres notícies més: la DO Cava rebaixava al maig de 12.000 a 10.000 els quilos de raïm per hectàrea veremada; la caiguda de la producció de la DO Penedès en un 60%; i la suma de covid-19 i míldiu com a tempesta perfecta per als raïms i vins ecològics del Penedès.

També han estat notícia l’obertura del CAP del Botafoc del Vendrell, a les portes de l’estiu, o la recent declaració del Pau Casals com a Museu d’Interès Nacional. El febrer, el CE Vendrell es va emportar la Copa Princesa d’hoquei patins, i l’anunci que el Baix Penedès tornava a estar a la cua de les comarques amb més inversions, del pressupost de la Generalitat per al 2020, desfermava una autèntica tempesta política. Una altra tempesta que va esborrar el litoral, en aquest cas de manera literal, va ser la del Gloria, al gener.

A l’Alt Penedès, una de les notícies que han generat més interès ha estat el tall de trens entre Sant Sadurní i Martorell per unes obres que està previst que durin cinc mesos. Si es té en compte que en hores punta, el tren a Martorell ja hi ha arriba ple, l’afectació és altíssima. També cal lamentar l’apunyalament d’una dona al centre de Vilafranca.

Al Garraf, alternança de bones i males notícies. Febrer: l’aigua del subsol de Componentes Vilanova quadruplica els nivells de crom / Expedició del LAB de Vilanova a l’Antàrtida per investigar-hi la contaminació acústica. Març: el curs que ve finalment no tancarà cap línia de P3 a la ciutat i baixaran les ràtios / Una eruga invasora amenaça l’icònic margalló del parc del Garraf. I encara tenim la museïtzació que s’està fent del castell de Sota-Ribes.