Els gremis i les confraries eren un reflex de la mentalitat religiosa de l’època. Ambdues institucions organitzaven la vida laboral, política, social i, sobretot, religiosa de la gent que exercia un ofici o l’altre. Els gremis es van crear al segle XIII. Posteriorment les confraries es van relacionar amb els gremis. Tenien si fa no fa les mateixes funcions. Va ser l’any 1311 que sorgí la primera confraria a l’església de Santa Maria de Vilafranca, la de Sant Francesc primer, després anomenada de Sant Miquel, que agrupava els sabaters, adobadors i blanquers. Posteriorment se’n crearen altres: la de Sant Lluc (1334), que aplegava sabaters, sastres, botiguers i pellissers; la de Sant Eloi (1338) acollia ferrers i argenters; la de Santa Maria (1339), que reunia teixidors i treballadors del cànem; la de Sant Antoni, Sant Llorenç i Sant Isidre (1340), que organitzava els pagesos i els hortolans; i, finalment, el 1388, la de Sant Macari i Sant Josep, que acollia fusters, picapedrers, obrers, ballesters i forners.
D’aquesta última anotem alguns dels seus deures en el moment de l’ordenament: a l’església de Santa Maria, els prohoms que han ordenat la confraria dedicada a Sant Macari i Sant Josep havien de construir un altar. Els prohoms escollits havien de visitar els malalts o les malaltes confrares. Havien de donar socors i ajuda als malalts i les malaltes amb els emoluments de l’almoina que recollia la confraria. I havien d’acompanyar el cor de Jesucrist anant i venint de la casa del malalt o malalta des de l’església.
Les activitats de culte dels gremis/confraries es completaven amb les tasques d’assistència als malalts i agonitzants, i també d’assistència corporal a convalescents, vídues i pobres pertanyents als gremis. Participaven en els enterraments i les exèquies fúnebres dels seus membres i es preocupaven d’obtenir indulgències per crear capellanies, que eren capelles construïdes dins de l’església, normalment acompanyades d’un altar.
Les famílies més importants de Vilafranca solien tenir capellanies, que era on es feien enterrar. L’església de Santa Maria, el monestir dels franciscans i el de Santa Clara van ser dotats amb més d’una capellania durant els segles XIV i XV.
Els beneficis eren càrrecs eclesiàstics que estaven retribuïts amb les rendes i els fruits que eren adscrits a les confraries, com el benefici que l’any 1410 va fer el capellà Ramon Senya a la confraria de Sant Antoni, de l’església de Santa Maria. Hi destinà totes les rendes que rebia de Vilafranca sobre terres i cases.
