Vaig formar part de la guàrdia juvenil que va vetllar el seu cadàver a la capella ardent del local de l’ex-Reagrupament aquella tarda-nit de febrer del 1977 al carrer de Canuda de Barcelona. I vaig acompanyar-lo junt amb el regidor Josep Giralt al seu enterrament a Esclanyà (Empordà), al costat del ministre Hans Matthöfer de la República Federal Alemanya i del seu company Heribert Barrera.
Vaig tenir durant l’any 1976 i principi del 1977 (amb 16 anys) una gran sintonia ideològica amb ell: els seus preceptes d’insubornable catalanitat, d’ideals socialdemòcrates moderats, d’europeisme i de defensa aferrissada de la democràcia i la llibertat.
Com a gran pedagog que era, el seu mestratge va influir poderosament el grup de joves que l’envoltàrem i sempre el tindrem al cor i al cap. Després de la seva mort seguírem camins polítics diferents, però tots hem continuat en una línia comuna de seriositat, progressisme i catalanisme.
Avui, aquest any, s’escau un homenatge merescut a qui tant va lluitar per la llibertat nacional de Catalunya i la unitat de les forces polítiques catalanes.
Honor i reconeixement, mestre Josep Pallach!
Raimon Gusi Amigó
Vilafranca del Penedès
