Dijous va tenir lloc el debat sobre infraestructures del Pla Territorial del Penedès. El primer gran missatge és que la infraestructura de futur de la vegueria és el tren. I no tant per les noves inversions que hi caldria fer, sinó per aprofitar el màxim les que ja hi passen, amb una intencionalitat de combinar la xarxa ibèrica i també la d’alta velocitat. Hi ha dos enllaços estratègics: a Sant Vicenç de Calders, on caldria millorar la connectivitat entre les dues línies de Rodalies que hi conflueixen (avui, un despropòsit) i potenciar la connectivitat amb la Catalunya sud; i a Martorell, que no pertany a la vegueria, però que hi té molta influència, hi enllacen els serveis de Rodalies i FGC, que ens connecten amb part de l’Anoia.
L’aposta per crear a Vilafranca una estació intermodal entre el transport privat, el bus, Rodalies i alta velocitat seria estratègica per a la vegueria, amb la confluència de la C-15 i l’AP-7. Aquest ha de ser el HUB de la vegueria. Sense oblidar altres projectes de futur com la connexió ferroviària entre Vilanova i Vilafranca, via Ribes; connectar Igualada amb Vilafranca en paral·lel a la C-15; o noves connexions entre Cervera-Igualada-Martorell, per complementar per una variant nord el corredor mediterrani, reduint el pas de mercaderies per les vies actuals.
Des del punt de vista de la xarxa viària, cal apostar per l’AP-7, la C-32 i la C-15, amb la “Vinyeta” com a mode de gestió i conservació de les infraestructures d’alta capacitat, evitant el desdoblament de carreteres. També entendre la C-32 en clau de vegueria (els accessos de Segur i de Sant Salvador estan pensats només en sentit nord), l’AP-7 ha de millorar la permeabilitat al territori i les connexions amb la C-15, la C-51 i la TP-2124 per alleugerir el trànsit de les vies internes, sense oblidar el repte del quart cinturó i l’enllaç de l’AP-7 i la B-224.
Jaume Casañas
Cunit
