Això de buscar la independència de Catalunya en el marc estatal és una cosa força complicada per diferents motius. El principal és que la immensa majoria de gent que forma part de la península Ibèrica no ens vol entendre i aquí a casa nostra tenim la realitat que els dos bàndols estan bastant igualats. A vegades n’hi ha un que puja lleugerament sobre l’altre, però no estem parlant de grans diferències que en un referèndum suposo que sortirien a la llum.

Mentrestant, hem de començar a arreglar una mica el guirigall que tenim muntat a casa i que ningú s’atreveix a tocar perquè pot desencadenar una revolució mundial incapaç que ningú li posi fre.

Hi ha nuclis com Coma-ruga amb Sant Vicenç de Calders, els Masos i el Francàs que després d’estar durant més de mig segle al Vendrell per imposició franquista potser es mereixerien una revisió del cas. En un procés democràtic participatiu, si la sobirania popular hi està d’acord torna a la seva situació anterior. Ara tots els municipis de la comarca han volgut treure el Franco com alcalde honorari. Ho trobo molt ben fet, però ens quedarem aquí? No sabrem avançar més en això de la democràcia i la participació ciutadana. En aquest país a tots ens ha fet molta il·lusió acumular territori, persones i infraestructures, encara que després en algun cas no hem sabut destinar-hi un bon ús, però l’eròtica del poder sempre ha anat amb nosaltres.

Ara que ja hem crescut, que tenim un govern provisional que ha estat el que més ha durat de la democràcia amb un president que pocs volen però que molts voten, és el moment d’anar fent aquests petits retocs a la casa. Ja no tenim ni un cèntim per a inversions. Veurem què passa amb els Jocs del Mediterrani, si podem superar el nivell de les Olimpíades de Rio. Franco va morir, però també ens toca oblidar els seus, alguna de les seves decisions. I les fosses comunes? Un altre tema.

FER UN COMENTARI