L’arribada de refugiats a Alemanya (800.000 el 2015) ha fet trontollar el govern de la Merkel, la qual, juntament amb Hollande (França), regategen condicions a la UE. Afegim-hi l’extrema dreta d’Àustria; el no d’Hongria, que el president Viktor Orban vol “adaptar” a una Constitució que legitimi el baix percentatge de participació; els 8.000 acollits per Anglaterra des del 2011, que amb el brexit quedarà lliure de quotes, etc. I els països més pobres (Grècia, Jordània, el Líban, Kenya, Somàlia, etc.) que es veuen desbordats o bé els foragiten… Més els abusos i violacions dels drets humans.
Amnistia I. es pregunta “per què el món (…) és incapaç d’oferir una llar segura a 21 milions de persones, el 0,3% de la població mundial”. Espanya n’havia d’acollir 15.000; el govern Rajoy ho deixava en 3.000. Ara bé, després de la foto del nen sirià mort en una platja turca, la pressió ciutadana li ha fet acceptar els 15.000. De moment, els que acull no arriben a 50… El mal és profund i falta molta acció i debats públics perquè s’imposin la generositat i la proporció a la riquesa dels països i a la magnitud del problema. Com sortir del cercle viciós de benestar/riquesa – xenofòbia – rebuig del pobre?
