El sector elèctric està regulat, però també està sotmès a les salvatges lleis del mercat –lliure– i ara que hem tingut la primera onada de fred d’aquest hivern, que encara no ha acabat de passar, en tenim una bona mostra. El preu de la llum, quan més electricitat es necessita per no quedar garratibats a casa i amb els peus com glaçonets, s’ha enfilat fins a nivells rècord. El motiu, addueixen les companyies elèctriques, és que l’increment de consum obliga a activar més centrals de cicle combinat, que són més cares. Però és clar, el major consum ja suposa uns majors ingressos per a les elèctriques. I cal tenir present que les subministradores ja tenen uns guanys força generosos. A tall d’exemple, Endesa informava que durant els primers nou mesos de l’any passat havia obtingut un benefici ordinari de 1.700 milions d’euros (+38%), i els de Naturgy ascendien a la gens menyspreable xifra de 490 milions.
Com a bona notícia de la setmana tenim la injecció de les primeres vacunes a la gent gran que viu en residències i al personal que hi treballa. És un primer pas per començar a solucionar un problema sanitari que ha fet patir i està fent patir molta gent, que afecta tothom en major o menor mesura, que ens condiciona la vida i les nostres llibertats tal com les havíem entès fins a mitjan mes de març de 2020, i que volem recuperar. De moment, com que va per llarg i ràpidament, passades festes, estem recuperant els nivells de pandèmia de fa nou mesos, les restriccions van a l’alça i tot sembla indicar que el 14 de febrer no hi haurà eleccions al Parlament. Ja seria gros que se celebressin, quan no es permet la gent anar enlloc (ni sortir a passejar a l’aire lliure més enllà del terme municipal, ni reunir-se més de sis persones, ni ni ni…).
En l’àmbit internacional cal celebrar, una vegada més, que la justícia internacional hagi judicat amb la neutralitat que hauria de ser intrínseca de tota magistratura i hagi negat definitivament l’extradició de l’exconseller de Cultura i exiliat a Bèlgica Lluís Puig. I és que Espanya no ha aconseguit trobar encara la complicitat de cap jutge europeu en la seva persecució dels polítics independentistes catalans. Així mateix, s’ha acabat l’exili belga d’Adrià Carrasco, el CDR perseguit per la justícia espanyola, que finalment ha arxivat la seva causa. Però, és clar, el mal ja està fet, mil dies a l’exili. I això no hi ha qui ho compensi, ni intenció tenen de fer-ho.
Si tu no pagues, tenint en compte que mai ho han fet ni mai ho faran els “rics”, hauré de pagar-ho jo, directe o indirectament. I prou feina tinc per pagar la meva part amb la pensió mileuriste.
Recordo que als anys cinquanta i seixanta, vaig passar molt fred, em sortien penellons a les mans i patia refredats severs cada hivern. Tampoc havia roba tèrmica com ara. Potser hauràs de retallar en altres despeses o practicar la pluriocupació com vaig fer jo i els meus pares.
Pel pa dels teus possibles fills, si tens un cotxe, te’l pots vendre i estalviaràs molt. Si és del bons, al meu poble n’està ple, potser t’ajudaré.