Aquesta xifra és el nombre d’habitants de la nostra comarca. El Baix Penedès lidera el creixement al país dels darrers vint anys i la seva força prové quasi exclusivament de les nostres relacions amb Barcelona i la seva Àrea Metropolitana. El servei de Rodalies, les autopistes i el parc d’habitatges comarcal són els ingredients principals del còctel. Tot i tenir un transport públic (bus i tren) que no està a l’altura de la demanda, representa uns mitjans de comunicació que connecten més i millor el Baix Penedès amb Barcelona i la seva Àrea Metropolitana que no pas amb Tarragona. Les autopistes, tot i ser cares, també fan la comunicació fluida i accessible, i encara ho serà més a partir del setembre, quan l’AP-7 sigui gratuïta. I el parc d’habitatges és determinant, no només pel nombre de cases sinó també pel seu preu molt accessible: Barcelona expulsa població cap a la perifèria.
La perifèria no té per què tenir només connotacions negatives: ans al contrari, la nostra comarca gaudeix d’un entorn que ja voldrien els de Barcelona. El problema rau en el fet de no tenir les eines adequades per gestionar els nostres reptes. La Delegació del Govern a la vegueria Penedès, el Consell Comarcal, haurien de tenir capacitat, via pressupostos de la Generalitat, de gestionar aquest creixement desmesurat. Els ajuntaments sols no tenen capacitat ni visió de conjunt per donar-hi una resposta adequada. No podem créixer fins a l’infinit, l’equilibri està arribant als límits.
Som el territori que més creix, que més atur té i on el Govern de la Generalitat inverteix menys. Una combinació que, si no es desbloqueja, pot fer d’aquesta comarca un problema crònic pel país.
Jaume Casañas
Cunit
