És possible que a tots nosaltres ens hagués agradat tenir aquest “ofici” ara: els treballadors estan en ERTO; les empreses estan passant moments difícils, arribant al punt de tancar el negoci; les empreses subministradores s’emmotllen al moment, els lloguers es rebaixen; tots s’adapten per intentar mútuament fer una pinya per ressorgir d’aquesta pandèmia que ens ofega a poc a poc; estem fent un esforç econòmic per intentar aixecar la situació.
Però quan veus que els polítics no renuncien a cap privilegi, no és normal. Algú sap quants llocs de treball s’han perdut en el sector polític? I què fan els mandataris polítics? Amb aquesta situació de privilegi, parlen i parlen, que és una cosa que saben fer: perquè no tenen la solució com tots nosaltres. No ens demostren res, ni se sacrifiquen per res, ens miren per sobre de les espatlles, no s’estrenyen el cinturó, cobren totes les dietes, sous i desplaçaments (confinament) bé, tot i més al 100%. La seva economia està intacta, no tindran mai un ERTO, el seu lloc de treball (la cadireta) assegurat almenys per quatre anys. Sembla que estan en una altra dimensió… i hi són pels vots que van rebre.
Josep Mañé Nin
El Vendrell
