Els mitjans de comunicació difonen les promeses dels diferents partits d’ideologies oposades, en el procés electoral per governar a Catalunya. La democràcia està en joc, seguint uns patrons o esquemes, que després passen a l’oblit respecte al ciutadà i a la fi… la indiferència. El discurs principal d’alguns partits resideix en el fet d’atacar l’oponent de forma agressiva, sembrar l’odi, la ruptura, la venjança i destruir l’opositor amb els mitjans més denigrants de l’ésser humà: egoisme, enveja, falsedat i traïció. Es busca el vot partidista, emparat per la democràcia i la judicialització, dissimulada per la corrupció i subjecta a interessos polítics deslleials, dels quals som víctimes en dipositar el nostre vot de forma noble i sincera.
Les formacions d’esquerra no es posen d’acord, quedant atrapades en el seu propi procés i destí; la il·lusió està marcada pel fracàs dels esdeveniments posteriors; la dreta aprofita per escalar posicions i l’extrema dreta fa la seva presència en el seu afany d’oferir solucions perilloses. La part positiva és que la meva vida guanya sentit davant de tots aquests esdeveniments, valorant el sentit del meu treball constant i metòdic, exercint l’art del voluntariat, fent-me lliure a mi mateix, assajant la bondat, l’amor i el benestar, permetent-me triar una infinitat de coneixement, equilibri i harmonia personal, sense oblidar la música clàssica, l’humor, il·lusionant-me davant la senzillesa, la humilitat i la quotidianitat, compartida amb persones o entitats, independentment de la seva idea política, fins i tot del seu procedir. Cada persona és per naturalesa lliure, en el meu cas, seguint les primícies: no criticar (mesquinament), no condemnar (a la lleugera) i no queixar-se (sistemàticament).
Per tot això, em pregunto: I si em votés a mi mateix?
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
