Un estudi publicat recentment a la revista científica Vegetation History and Archaeobotany i liderat per l’arqueòleg Miguel Tarongi, de la Universitat de Lleida, ha aplicat la tècnica de la morfometria geomètrica a les llavors carbonitzades de llegums com les llenties, les faves i les guixes trobades al jaciment arqueològic de la Font de la Canya. Aquest estudi és pioner en aquest tipus d’anàlisis sobre llavors arqueològiques de la família de les lleguminoses, encara que ja s’havia utilitzat en altres espècies de cereals i de fruiters, com per exemple el raïm, amb resultats notables.
La morfometria geomètrica consisteix en convertir la forma d’una llavor en coeficients matemàtics per poder aplicar anàlisis estadístics, i compara les llavors entre elles d’una forma quantitativa. Per aconseguir-ho es fotografia i s’escaneja digitalment cada llavor des d’una o diverses perspectives. Posteriorment, mitjançant diferents programes informàtics, es converteixen en coordenades (X i Y) i, finalment, en coeficients matemàtics. En el cas de les llegums de la Font de la Canya, s’ha utilitzat el contorn de les llavors per aquesta anàlisi, obtenint una determinada forma per a cada espècie.
Els resultats obtinguts permeten comprovar l’eficiència d’aquestes anàlisis per identificar cada espècie de forma estadística i per comprovar si existeixen diferències dins d’una mateixa espècie. I s’ha demostrat que hi ha dos tipus diferents de llenties a la Font de la Canya: un grup més petit i arrodonit i un altre de dimensions més grans. Aquesta dada podria suggerir un possible cultiu de varietats diferents, aspecte mai determinat abans en cap jaciment arqueològic.
Una altra possible hipòtesi podria estar relacionada amb la irrigació, atès que un grup de llavors podria procedir de cultius de regadiu i l’altre, ser de secà. Per confirmar o desmentir aquesta darrera hipòtesi, s’està duent a terme unes anàlisis d’isòtops estables que mesurarà l’aportació hídrica de cadascun dels grups de llavors.
Val a dir que les lleguminoses tenen una funció molt important en el món de l’agricultura perquè el seu cultiu ajuda a mantenir la fertilitat del sòl, facilitant la rotació de cultius o guaret. Pel que fa a l’alimentació, són riques en proteïnes i ajuden a equilibrar la dieta, arribant a substituir la carn quan aquesta escasseja. Les espècies documentades a la Font de la Canya són la llentia (Lens culinaris), la fava (Vicia faba), el pèsol (Pisum sativum), la guixa (Lathyrus sativus), la veça (Vicia sativa) i l’alfals (Medicago sp.).
