La vegueria era el districte sota la jurisdicció d’un veguer, una divisió administrativa –més àmplia que la divisió actual– que es perfilà a Catalunya a finals del segle XII. La vegueria de Vilafranca (amb la subvegueria d’Igualada, que el 1381 va passar a dependre de Barcelona), era regida per un veguer. El veguer a vegades entrava en conflicte amb les responsabilitats dels poders municipals, on el batlle era qui tenia aquesta potestat. Les vegueries eren una eina de control del territori per part de la corona. Administrava justícia civil i criminal. L’escrivania del batlle i de la vegueria estaven situades juntes –en un mateix edifici–, a Vilafranca situada al carrer de la Cort, possiblement a la casa actual anomenada Cal Macià. Tot es registrava al llibre de la cort del batlle i/o del veguer. El més antic que es conserva és de l’any 1286.
El batlle de vegades era nomenat pel rei i altres vegades era escollit per l’assemblea de prohoms de la universitat (ajuntament). Presidia i supervisava el consell municipal i aplicava les ordenacions generals i locals mitjançant crides. El batlle, per administrar justícia (local), era assistit per una cort o cúria que era integrada per un lloctinent, un notari i el procurador fiscal.
El consell general era l’òrgan bàsic de la universitat. Originàriament era integrat per tots els caps de família. Se sap d’una d’aquestes assemblees d’unes tres-centes persones reunides davant l’església de Santa Maria a finals del segle XII, però aviat fou substituït per un nombre fix de prohoms, consellers (amb quatre jurats) de les diverses mans o estaments. El consell representava tota la població. Les seves decisions obligaven tota la comunitat.
Els consellers eren escollits a través d’un sistema insaculador que era un procediment d’elecció, anomenat també de sac o de sac de sort. El rei aprovava una llista de totes les persones idònies per als càrrecs, el nom dels quals era col·locat en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis. Aquestes bosses eren guardades en una caixa tancada amb diverses claus. El dia de l’elecció, la caixa s’obria i un nen menor de deu anys extreia a sort els rodolins de les bosses i es llegien públicament els noms.
Aquests consellers formaven part dels estaments privilegiats de la vila, dividits en diverses mans que reflectien la posició econòmica i social de la població, organitzada en tres mans, la major, la mitjana i la menor. Eren cinquanta-dos prohoms o consellers, sorgits dels oficis, homes de la plaça, savis (mà major); drapers, notaris i escrivans, mercaders, cirurgians (mà mitjana); picapedrers i fusters, carnissers, corredors d’orella, sastres, sabaters (mà menor). Posteriorment havien d’elegir quatre jurats que els representaven en molts afers.
L’any 1328 el rei Alfons III, a través d’un privilegi, autoritzà la universitat de Vilafranca a organitzar del seu règim municipal. Així i tot, l’any 1283 dos jurats de Vilafranca eren diputats a les Corts de Catalunya.
