He tingut un malson. Veia trens tercermundistes dels Rodalies regalats per Renfe a Quim Nadal circulant per vies boterudes. Trens sense estació final, circulant a la velocitat de seixanta morts al dia. A les locomotores hi anaven “servidors públics” amb sou garantit i distrets pensant en els seus interessos. Cada vagó tenia tres compartiments amb separadors de metacrilat i ratlles de color pintades a terra. Els del mig, on anava jo, eren per a “Gent gran i vulnerables”. Els altres, un era per a “Asocials” i l’altre per a “Infractors”. Al d’asocials hi anaven des de brètols a delinqüents. Al d’infractors, kamikazes de vehicles amb dues o quatre rodes, violadors del codi de circulació, transgressors de senyals de trànsit, hostils amb la gent gran i persones amb mobilitat reduïda. Aquests empoderats són incapaços d’imaginar que, en el moment que baixen del vehicle, automàticament passen a ser vianants vulnerables. Els dos grups agressors actuen sense por d’hipotètiques autoritats que els parin els peus, els cridin l’atenció ni els sancionin.
Per culpa dels ineptes maquinistes, la ferralla de Rodalies i el vandalisme dels eixelebrats, els dos fràgils envans dels vagons es trencaven i començaven a produir-se contagis. A cada baixador descarregaven morts, ferits i malalts, molts d’ells gent gran, però també joves que es creien immortals. Cada estació tenia tres sortides que començaven a les mateixes andanes: hospitals, tanatoris i llocs on celebrar festes i “botellons”.
M’he despertat aterrit i autoenganyant-me pensant que només era un malson. I, per preocupant, les eleccions i Vox. Antisistema d’extrema dreta, antítesi previsible dels antisistema ocupes. L’altra cara de la moneda. Tots utilitzant el sistema per ocupar-lo. Afegint les màfies i la delinqüència, Catalunya s’homologa amb la pitjor Europa.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
El que l’Estat s’estalvia en pensions cotitzades religiosament pels morts, va a la renda garantida regalada als vius.