L’atur té un comportament molt diferent a les nostres comarques. El Garraf és la que més ha patit aquesta crisi sanitària. El creixement de més de 1.100 aturats, amb un percentatge de gairebé el 55% d’atur femení, dona un clar exemple del que se’ns pot venir a obre si no hi ha una ràpida reactivació econòmica. Al Garraf la mitjana de la taxa d’atur femení ha passat del 14,51% al 2019 al 18,08%, molt per sobre de la masculina, que és del 14,24%. L’anterior crisi ens va posar de manifest que la reducció d’aquest diferencial era causada per una caiguda de l’activitat industrial, però al Garraf ve marcat en l’actualitat per la forta caiguda del sector serveis. Ara, el Garraf és ja la penúltima comarca de la província de Barcelona amb més atur (15,19%).
L’Alt Penedès té una elevada taxa d’atur femení (el 56%, 3.827 dones), una dada molt preocupant però hem de tenir en compte que aquest diferencial era superior al 2019 (58,81%) i al 2020 (57,27%). La taxa d’atur femení era del 12,88% al 2019 i ara és del 15,72%. El percentatge d’atur global del 12,19% (inferior a la mitjana de Catalunya), l’increment de l’atur durant la crisi ha estat el menor i el percentatge d’atur femení, també.
Per a sortir d’aquesta crisi cal la concertació territorial, tenir estructures més operatives i reivindicar les inversions necessàries per al territori. Tot això ho hem de realitzar intentant fugir de la “paràlisi per anàlisi”, apostant d’una forma decidida per fer sentir una única veu a cada territori.
Francesc Rica Saavedra, secretari general d’UGT Alt Penedès, Garraf, Anoia
Vilanova i la Geltrú
