El Parlament Europeu va aprovar dimarts aixecar la immunitat diplomàtica als europarlamentaris catalans exiliats. Exiliats per no deixar-se atrapar per la repressió judicial espanyola, que té completament subjugats els altres dos poders que teòricament li havien de fer de contrapès perquè la democràcia fos real (l’executiu i el legislatiu), i exiliats per ajudar a internacionalitzar el conflicte polític català. Si la Unió Europea és un club d’estats que mai es faran mal entre ells, que actuen sempre segons interessos propis i mai es ficaran en els afers interns d’un país, ara ha quedat clar que la cambra europea és tres quarts del mateix. És igual que hi hagi un bon grapat de resolucions judicials de diferents països, totes en la mateixa direcció, protectores dels drets dels catalans exiliats davant l’arbitrària obcecació persecutòria espanyola. En aquest cas, cada grup polític europeu ha votat el que li ha dictat el seu homòleg espanyol (PSOE, PP, Cs, Vox) i han aixecat la immunitat parlamentària a Puigdemont, Comín i Ponsatí. D’entrada, això vol dir que automàticament el jutge Llarena tornarà a demanar-ne l’extradició, i la pilota tornarà a estar a la teulada dels que l’han negada un cop i un altre: els jutges europeus, que a diferència dels d’aquí no són jutge i part.
I per si a algú encara li queden dubtes que en la magistratura espanyola no hi ha ni un pam de net, es van esperar que l’Europarlament hagués fet la votació per retirar el tercer grau als presos polítics catalans, conscients que si ho haguessin fet abans, se’ls hauria vist el llautó de la persecució política i potser el resultat de la votació hauria estat un altre. Perquè els seus arguments són de la talla de “no tenen consciència d’haver comès un delicte” o “ha de transcórrer un temps suficient [s’entén que a la presó] perquè el tractament penitenciari tingui efecte”; llegeixi’s aquí, la neteja del seu cervell, que té unes idees equivocades.
Mentre ERC continua desflorant la margarida a veure amb qui pacta, qui té la paella pel mànec a Madrid ho té ben clar: vota a Brussel·les a favor de retirar la immunitat i, en tot el temps que fa que governa, no ha fet absolutament res per amnistiar o indultar els que estan engarjolats, per temor que aleshores se’l mengin viu –a ell– els seus.
