Després del capo del 3%, van arribar dos tripartits contra natura formats per socialistes federalistes de boca, esquerrans republicans de boca i ecologistes de gasoil. Tots burgesos consumistes de fet. A continuació, va tornar el centredreta hereu de la corrupció. Ja havien aparegut els ocupes radicals a Sants i Gràcia. I cap al final va néixer el nou independentisme, seguit del referèndum, el 155, la repressió, els judicis mediàtics, l’exili d’independentistes i l’empresonament de republicans. Sempre tutelats per les clavegueres de l’Estat.
Diuen que ara toca negociar gangues socials universals i d’acollida a compte d’impostos, de l’immens deute català i posant en perill les febles pensions. Mentrestant, administrats per partits, grups, organismes i assemblees dividits i enfrontats. L’enemic a casa.
En qüestió de dies tindrem un altre tripartit Dragon Khan, afegit a la pandèmia, l’atur, les retallades, la crisi econòmica i la factura social que pagarem els que encara cotitzem. Mai els rics, no ens enganyem. Possiblement aviat tindrem noves eleccions, amb totes les administracions inflades amb paràsits endollats a dit. Jo ho vaig viure amb Maragall, Montilla, Puigcercós, Carod, Saura i els respectius parents i amics.
Si hi ha noves eleccions, pot passar que pugin els del 155. Això explica els pactes contra natura, falses promeses i subhastes de càrrecs, com a la Mesa del Parlament. Mentre hi hagi manifestacions, festa, internet, mòbils, low cost, camells, futbol, videojocs, Satisfyer, Tinder i Netflix, molts joves estan distrets i vivint dels pares. Per la part que els toca, podrien manifestar-se també per les pensions, sense cremar res.
Si expulsen l’inepte exconseller de les residències i no es dona més suport als vividors i destroyers, algun dia confiarem en els polítics i en el futur.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
